Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Joves jugadors campredonencs a la ciutat esportiva del Barça
L’amic Gerard March (també cosí polític, i no té res a veure la ideologia), del bloc Lo Sifo, http://sifo3.blogspot.com/
ens informa d’un esdeveniment esportiu que m’interessa comentar per qüestions sentimentals ja que implica uns xavals del poble. El passat dissabte el seu xiquet, l’Albert, d’11 anys, va jugar un partit de futbol a la ciutat esportiva del Barça. Defensa la camiseta dels alevins del CD Tortosa, equip que es va enfrontar al Barça d’aquesta categoria. El resultat final va ser de 4-3 a favor dels locals. No cal dir que els xiquets de l’equip tortosí van fer un paper molt digne i van viure tota una experiència fantàstica.
A més, resulta que amb l’equip blaugrana jugava un altre xiquet campredonenc, Ion Perelló, que tot apunta que pot tenir un bon futur a les categories inferiors del Barça. A molts/es campredonencs/ques ens agradaria veure’l com a crack del primer equip. L’any passat el vaig tenir com a alumne a l’acadèmia Nessie School, i sembla que se li dóna més bé això de la pilota que allò dels idiomes, ja que jugar li encanta i estudiar no tant!!!
Molt sincerament, els desitjo molta sort en el camp de l’esport tant a l’Albert com a l’Ion, i a tots aquells xiquets i aquelles xiquetes que s’afeccionen a un esport tan bonic com és el futbol. L’Albert és nebot de la meua dona, per tant meu també. El meu xiquet, Guillem, cosí de l’Albert, està boig pel futbol i només té cinc anys. Ja me l’imagino triomfant a can Barça!!! i a son pare caient-li la bava… Però mira si me’l fitxa un equip d’allí dins a la messeta, whose name I don’t want to remember…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Malhauradament, no m’agrada el futbol. No em puc explicar el per que… suposo que es deurà a la seva gran popularitat, que a mi més que atreure’m em repugna. No obstant, sempre ens alegra que algú de les nostres terres triunfe i arribi ben lluny, en el camp que sigui. Per tant, felicitats a l’Albert i al Ion, anims i ¡endavant!
segurament els xiquets, al cap del temps ho recordaran com una anècdota. És una oportunitat que no es planteja tots els dies i que la il·lusió que van tenir de jugar contra el seu equip de les estrelles és un record que perdurarà sempre.
Et dic que Albert no és el xiquet que indiques. Els seus noms son Marc, Roger i Jack disputant la pilota amb el fill de Gudjohnsen, una bona anècdota.