Joan
Prades i Cid, conegut popularment com Joan de Figueretes, va realitzar una
interessant aportació a la cultura popular ebrenca. Entre les seves nombroses
facetes com a literat amateur, destacarem aquest cop el seu paper com a
cantador i compositor de jotes ebrenques. Era un habitual cantador dels
concursos de jotes que se celebraven a Tortosa als anys 1950, 60 i 70. Va rebre
nombrosos guardons. Sempre va fer ús de la llengua catalana, malgrat el moment
polític que li va tocar viure. Llegim les seves cobles en homenatge a un home
que estava enamorat de Tortosa, de la llengua catalana i del fet literari. Va rebre un sentit homenatge ahir en motiu del sopar literari dedicat al seu oncle, Cid i Mulet.

 

TRANSVASAMENT

 

Segons les lleis
de la vida,

Ha quedat
estipulat,

Que sempre té
preferència

Qui té més
antiguitat,

Però alguns, més
poderosos,

Estes lleis s?han
torejat.

 

Que Tortosa és
molt antiga

La llegenda mos
ho diu,

Pos va ser un nét
de Noé,

Lo primer que hi
va fer el niu

I es va plantar
la barraca

A la voreta del
riu.

 

Un home que es
deia Amílcar,

Barcelona va
fundar,

Quan feia molts
anys Tubal

L?Ebre havia
aprofitat;

Ara al cap de
molts de segles

Mo se?l volen
emportar.

 

A Barcelona són
rics

I no volen patir
set,

Busquen arreglar
les coses

Per poder veure a
galet,

Per això demanen
l?Ebre

Ja sigue a tord,
sigue a dret.

 

Als que vivim al
Baix Ebre

Mos diuen mal
catalans,

Perquè no anem a
donar-los

La nostra aigua a
besamans,

Volen que féssem
el ?primo?

Enlloc de ser
tots germans.

 

Los tortosins
d?avui dia,

Una cosa no
oblidem:

Que si existim
com a poble

Al nostre riu mos
devem,

I si és que mo?l
volen prendre,

Com sigue el
defensarem.

 

Cançons de festejar

 

Quan te tinc
propet de mi

I em mires
indiferent,

Tu no saps com
fas patir

A n?este cor tan
ardent,

Que un gran amor
sense fi,

És tot lo que per
tu sent.

 

No sé que és lo
que tindran

Estos ulls tan
rebonics,

Que quan los veig
com somriuen

Se?m remouen los
sentits,

I a l més fondo
del meu cor

Sento que hi neix
un neguit.

 

Quan te duc a
passejar

Per la voerreta
del riu,

Dins del reflex
de l?aigua

La teua cara hi
somriu,

I sento dins del
meu cor

Que els àngels hi
fan lo niu.

 

Xiqueta, no sé
que tens,

Que quan te miro
passar,

De vore com
camines

Lo cor me se vol
parar,

I penso en la
meua ditxa

Si en tu em podia
casar.

 

No puc acabar
d?avindre?m

De la teua
falsedat,

Una nit clara de
lluna

Baix d?un cel tot
estelat,

Vas jurar
estimar-me sempre

I ara m?has
abandonat.

 

Una altra cosa
vull dir-te

Que no hauries
d?oblidar,

 És que no m?agradaria

Que et puguesses
escapar

Ui deixar la meua
vida

Sense il·lusió
d?estimar.

 

2 premi al
concurs de Jotes de Tortosa de l?any 1974

 

GLOSA A LA JOTA

 

Components de la
rondalla,

Afineu bé els
instruments,

Prepareu les
castanyetes,

Poseu tot lo
sentiment,

Per a que vibren
ben netes,

Les vostres notes
al vent.

 

Al compàs de la
guitarra,

Que acompanya el
guitarró,

Teixiu-me la
filigrana

Que n?ompli el
cor d?emoció,

Del cant de la
nostra terra,

La nostra dansa
millor.

 

Lo cant de la
nostra terra

Que en l?altra
cançó hai nombrat,

Per si hi ha algú
que m?escolta

Que no ho haigue
endevinat,

Diré que és la
nostra jota

Que als nostres
cors s?ha gravat.

 

Si al estar fora
de casa

La jota sentim
cantar,

Per sapiguer qui
l?entona

Gens no mos
caldrà esforçar,

Si fa estrofes de
sis versos

Que és tortosí
està ben clar.

 

Quan a les
nostres barriades,

Per a la festa
major

La ballen les
sacristanes

Tot mirant-se el
romangó,

Semblen nimfes
transportades

Del país de la
il·lusió.

 

Jo no mai
acabaria

De cantar a la
nostra jota,

Però potser es
cansaria

Algú que pacient
m?escolta,

Deixem-ho hasta
un altre dia

I anemon tots a
la volta.

 

2 premi concurs
de jota de Tortosa de 1956

 

TORTOSA, TERRA
ESTIMADA

 

Al ritme de
nostra jota,

Tortosa, terra
estimada,

Vull cantar-te
unes cançons

I dir-te d?una
vegada

Tot lo feliç que
jo sóc

De vore?t tan
regalada.

 

Tortosa que estàs
clavada

Al sud de nostra
regió,

Allí a on comença
València

I s?acaba l?Aragó

Has estat clau
important

Dins la
confederació.

 

Quan estic a dalt
de Caro

I miro per camps
avall,

Sento que el cor
me s?exixampla

I em brinca com
un cavall

A l?admirar la
bellesa

Que hi ha dins la
nostra vall.

 

Quatre comarques
germanes

Tortosa, vens a
agrupar:

Terra Alta i
Ribera d?Ebre,

Lo Baix Ebre i el
Montsià,

Que formen un
territori

Com cap més se?n
trobarà.

 

Quan a la vora
del riu

Miro les aigües
passar,

I penso en lo que
em dirien

Si elles
poguessen parlar,

No em cap dins
del meu cervell

Que se?l vulguen
emportar.

 

Si de Gandesa
hasta el mar

I de l?Ametlla a
Alcanar,

Sempre passant
per Tortosa

Mos donen ben
fort la mà,

Crec en què
arribarà un dia

Que mos hauran
d?escoltar.

 

ADMIRACIÓ

 

Què?s lo que
tindrà Tortosa

Per a tot bon
tortosí

Que quan mos
trobem lluny d?ella

Mal d?anllor mos
fa patir,

I mos curem de
seguida

Tan prompte
tornem aquí.

 

Dins d?esta vall
tan hermosa

Feta per la mà de
Déu,

Voltada d?altes
muntanyes

Que a l?hivern
s?omplin de neu

Estan les dones
més guapes

Que?n tot lo món
trobareu.

 

Nostra terra és
tan bonica

Perquè ja?l gran
Jehova

Quan la va crear
sabia

Que s?hi havia de
guardar,

La cinta que
teixiria

La Verge en la
seua mà.

 

Estes hortes tan
boniques

I les terres
d?arrossal

Que per les vores
de l?Ebre

Se reguen en dos
canals,

De tan ufanoses
semblen

Un paradís
terrenal.

 

Quan ja està a
punt d?arribar

Al final del seu
camí,

L?Ebre fa una
paradeta

Com si no volgués
seguir,

És que adora la
Cinteta

Ans d?anar-se?n a
morir.

 

Hi ha moltes
terres pel mon,

Segons a mi m?han
contat,

Que només te cal
anar-hi

Per quedar-te
embabocat,

Però per al meu
criteri

Com Tortosa no
m?hi ha cap.

 

1 premi concurs
de jotes de 1961

 

 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!