Emigdi Subirats i Sebastià

Avui 6 de juliol tindrà lloc la votació per la moció de censura contra Joan Laporta com a president del Barça. És un dia extremadament trist per al barcelonisme, perquè és l’espill d’una lluita bruta pel poder i per l’espanyolització constant de la nostra terra. La possibilitat de fer una moció d’aquest tipus és ben legítima, òbviament; tot i que, en aquesta ocasió, la considero francament inútil i innecessària, perquè amaga molts interessos foscos al darrera i perquè no aporta  res de positiu per al futur de l’entitat. Ja vaig expressar fa unes setmanes amb un post el meu suport al president del Barça, malgrat els errors a causa del seu caràcter que hagi pogut cometre. També he llegit nombrosos posts en d’altres blocs que van amb el mateix sentit, ja que hi ha molta gent preocupada perquè tornin a manar els de sempre, aquells que han espanyolitzat històricament el club més representatiu dels Països Catalans i que no s’han distingit precisament per una bona tasca esportiva. És en els moments difícils quan s’ha de treure pit. Hem de reivindicar que Joan Laporta i la seua junta varen aconseguir treure el Barça de la màxima foscor en la qual ens havia deixat el govern anterior de Joan Gaspart. Ha estat maltractat pels mitjans de comunicació per la seua catalanitat manifesta, no per les seues excentricitats.  A Laporta li tenen ganes perquè expressa la seua catalanitat obertament, i perquè no entra dintre del cercle d’influències dels dirigents d’alguns rotatius molt influents a casa nostra. És ben significatiu el suport incondicional que ha rebut d’importants representants socials de la catalanitat i destacats barcelonistes: Joel Joan, Vicent Partal, Isabel Clara Simó, Raimon Carrasco, Magda Oranich, Ferran Requejo, Anton M. Espadaler, Salvador Cardús.
Aquest Oriol Giralt dóna mostres de ser  un autèntic penques, que indubtament té alguna mà allargada al darrera, ja que ningú no actua de manera altruista i menys quan en una campanya d’aquest tipus s’han de posar tants de diners. L’altre soci denunciant ha estat acusat de tenir un bloc en què incitava a les agressions a determinats barcelonistes, així com  de fer-se fotos amb grups violents que res tenen a veure amb el món de l’esport.
Joan Laporta ha aconseguit eradicar la violència del Camp Nou, limitant la presència de grups racistes i violents com els Boixos nois, mentre que les arques del club estan en vies de sanejament, quan es trobà un club arruinat econòmicament i enfonsat socialment. Esportivament, les coses no han anat bé durant les dos darreres temporades, però recordem que amb ell s’han guanyat dos lligues i es van proclamar novament campions d’Europa, cosa que no passa cada dia a can Barça si fem un repàs a la història. És un bon president, que ha comès certs errors a causa de la seua personalitat, els quals no el fan mereixedor d’aquesta moció que només pretén retornar al poder a gent propera als cercles poderosos i influents de la ciutat.
S’ha obviat tota la tasca positiva que ha realitzat: la bona imatge internacional del Barça que ha portat a terme notables campanyes humanitàries arreu del món; la difusió del Barça arreu dels Països Catalans, amb activitats des d’Alacant fins a Perpinyà, que l’ha convertit més que mai en el nostre equip nacional.
A mi, no em molesta ni molt menys que una persona com Sandro Rossell es presenti a eleccions properament. És democràtic i legítim, i probablement també seria un bon president. Allò que em molesta és que els espanyolistes vulguin tornar a apoderar-se de la direcció del club, la qual cosa tindria el suport de molts rotatius barcelonins actuals que anhelen tornar a períodes  d’antany. El Barça seria la seua “Roja”!
No puc votar perquè no sóc soci, però com a afeccionat profundament barcelonista dono el meu suport a l’actual president, per la seua gestió i pels seus ideals. Esperem que el soci blaugrana aposti per la continuïtat d’un bon president com és Joan Laporta, i doni per tancada una crisi que només interessa a uns quants trepes. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!