Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

1 d'agost de 2011
0 comentaris

Història del govern campredonenc (2)

El franquisme

Els anys de la postguerra varen ser veritablement durs per a la ciutadania, a causa de les penúries socials que varen haver de sorfir, i el fet que els guanyador del conflicte bèl·lic no varen donar cap mena de treva, ben al contrari, es va efectuar una dura cacera de bruixes contra els adversaris ideològics. L’administració municipal a la pedania, com arreu de l’estat, va estar basada en una direcció encapçalada per uns pocs senyors, membres del Consejo local del Movimiento i de la Falange Española Tradicionalista i de las JONS, que estaven estretament lligats a l’oligarquia dominant a Tortosa, sense que hi hagués un canvi generacional significatiu fins als anys 1960. El primer alcalde pedani del nou règim de qui tenim constància fou en Ramon Despax i Curto, que v ser nomenat el 2 d’octubre de 1941, mentre que tenia com a auxiliars els senyors Miquel Valldepérez Espuny, Josep Favà Caballé i Ramon Espuny Machí. El 2 d’octubre de 1944 es va produir la seua substitució per en Joan Rodríguez i Príncep, que va conservar dos dels auxiliars i va incloure’n un altre, en Carlos Royo Mauri. L’autoritat a la pedania es complementava amb els càrrecs que desenvolupaven en Daniel Rodríguez Príncep com a agutzil i en Josep M. Rollan com a vigilant de nit. El 10 de juliol de 1954 agafà el relleu com a pedani l’Eduard Gas i Carles. els auxiliars d’aquesta nova època eren en Ramon Espuny, Àngel Mulet i Oríncep i Alfredo Sánchez. Gas va dimitir el 9 de gener de 1958 i va quedar-se com a auxiliar juntament amb en Carlos Royo i en Joan Castells Chavarria, sent elegit pedani en Rafel Castellà i Espuny, el qual fou cessat l’11 de juny de 1960, per tornar a agafar el càrrec l’Eduard Gas. Després d’un nou mandat d’en Rafel Castellà, arribà el primer canvi generacional amb l’entrada d’en Josep Altadill Mauri, el 29 de novembre de 1967.
Els primers anys de la postguerra es poden considerar com de pur voluntarisme, quant a la possibilitat de millora en infraestructures. Les instal·lacions de la pedania estaven al carrer Gandia 5, les quals no varen estar exemptes de problemàtica quant a la seua propietat, ja que la Falange se’n considerava propietària i demanava un contracte d’arrendament, mentre l’alcade de Tortosa els contestà en una carta signada el 5 de febrer e 1947; que no era factible lo que se pide por haber sido el immueble objeto de compra por esta Corporación a una vecina de dicho poblado que acreditó ser la propietaria. La operación se realizó mendiante firma de escritura notarial.
El paper i determinades actuacions de l’alcalde pedani, Joan Rodríguez, conegut coma Xato de Fullarachs, ha estat força discutit fins als nostres dies. En un paràgraf de la novel·la Vent de dalt, del palamosí amb arrels campredonenques Xavier Guillamon, hi ha unes paraules força concloents: L’altre contertuli destacat era l’alcalde Fullarachs, que des de la fi del conflicte i emparat pel nou ordre, feia engarjolar gent a voler.  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!