Emigdi Subirats i Sebastià

Al març de 1962 s’aprovaren unes importants obres que s’acolliren al Pla d’Urgència Econòmica i Social dels Serveis Tècnics de la província per tal de pavimentar i construir voreres als carrers Major i Benicarló, per la quantitat de 722.156 pessetes. La segona fase d’aquestes obres s’aprovà el maig del 1965 per la quantitat de 280.000 pessetes, dintre del Pla Corporació Provincial Veinticinco años de paz. 

Les ferides que havia deixat la guerra encara estaven totalment obertes, malgrat que a meitat dels anys 1950 el dictador Franco obrí les fronteres als exiliats polítics que no estaven acusats de delicte de sang. Al mateix temps, però, la repressió ideològica continuava. Com a mostra, el metge de la població, Josep Escoda, va haver de fugir davant d’un imminent empresonament. 
Els principis dels anys 1970 van estar marcats pel projecte de construcció del Polígon Industrial, amb en Felip Tallada com a alcalde de Tortosa i en Josep Altadill com a alcalde pedani. El setmanari La Voz del Bajo Ebro es féu ressò de l’acte de relleu a la pedania, amb la incorporació de Francisco Aragonés Bellido, home de confiança d’Alfred Sánchez Redó, que va tenir lloc al local de la Germandat de Llauradors:
El señor Tallada elogió la gestión del señor Altadill durante los cinco años que ha estado al frente de la pedanía y le hizo entrega de una artística placa de plata, en la que se plasma este reconocimiento. Trató de las futuras obras de conducción de aguas y del acantarillado, tan necesarias y oportunas cuando al laco se van a construir las instalaciones del Polígono, que comportan idénticas obras urbanas. Expresó su confianza que un hombre joven y dinámico como el señor Aragonés sabrá capitanear y encauzar convenientemente los esfuerzos del vecindario de Campredó. 
L’obra més important que es va efectuar durant el mandat d’Aragonés fou la il·luminació dels carrers amb un pressupost, aprovat el febrer de 1973, d’1.552.905 de les antigues pessetes.
El Generalísimo Franco, Caudillo de España por la gracia de Dios, com proclamava la retròrica feixista, va morir el 20 de novembre de 1975. La seua desaparició va donar peu a tota mena d’incògnites i d’incerteses sobre el futur polític. La vida campredonenca va transcórrer amb una absoluta normalitat però sense contagiar-se de les dures disputes polítiques que preedirenl’aprovació per referèndum del nou sistema democràtic i de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que va ser durament retallat pels nous mandataris espanyols que acataren la monarquia, molts dels quals franquistes reconvertits.