Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Vicent Pellicer és el cantor del Port, del nostre, del de Caro a Beseit, que s’endinsa per Paüls, Alfara i Horta de Sant Joan. Fa uns anys escrivia emotiu poemes sobre aquest indret, amb el somriure dels esquirols com a emglema… Després ens ha obsequiat amb bellíssims llibres, amb gran qualitat narrativa i excepcional bellesa fotogràfica. S’ha convertit en una mena d’escriptor-retratista, amb imatge i lletra, d’aquest emblemàtic paratge natural ebrenc.
Ara ens obsequia amb una treballada exposició fotogràfica. S’inaugurarà demà al vespre, a les 20.30, a l’EMD de Jesús i porta com a nom: “El port: al ritme de les estacions”. El follet informatiu s’introdueix amb un poema made in Vicent: En el massís del Port, els boscos ufanosos, els barrancs laberíntics, les valls vastíssimes, els rius salvatges, les neus fecundes, els turons i les serralades encimbellades. Després, a l’interior, continua aquest text bellíssim: El vol senyorial dels poderosos voltors i de l’elegant àliga daurada; la presència solemne de la cabra salvatge…, encapritxen els ulls dels caminants i els conviden a passejar-hi.
Si mai som capaços de copsar que el Port ens observa, ens adonarem que som ben poca cosa, i que res no ens pertany; ni la vida, que se’ns escapa de les mans quan la mort truca a la nostra porta. És per això que la força de la mirada poderosa d’un entorn salvatge, molt sovint, ens sorprèn i ens deixa sense alè. Ho he dit un munt de vegades, i no em cansaré de repetir que el bosc té ànima, que coneix el llenguatge dels moixons, de la lluna, de la boirina que amaga les valls… el Port és un lladre d’amors! El Port és un paradís, un santuari, en què els boscos i la poesia juguen a rimar versos…
El poeta jesusenc ens resumeix el Port en quatre paraules belles. Demà, tornaré a col·laborar amb Vicent i recitaré en l’acte d’inauguració. Recitar al costat de 3 noies i escoltat per Vicent, el mestre de la recitació, de la boca del qual els poemes agafen tocs mítics… Demà, diada cultural gran al seu poble de Jesús, al seu costat imatge i poesia… a l’ombra allargada del Port… el seu amor natural… el nostre cim d’il·lusions…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sabia que algun dia arribaria l’oportunitat, i et podria donar la sorpresa de presentar-me a tu i sortir parcialment de l’anonimat…
I resulta que la meva dona va ser alumna teva !!! Que petit es el món de les TTEE…
Per desgracia no ens hem pogut quedar a l’acte de la inauguració, espero que tot hagi anat molt bé.