Emigdi Subirats i Sebastià

Benvolgut bloc,
Aquesta tarda sento la necessitat d’explicar-te un mar  de sensacions que m’han omplert moltíssim com a pare. Potser sembli  un xic ximplet emocionant-me per aquestes coses de xiquets quan ja he passat els 40!!! Però amb tu tinc relació estreta, t’escric cada dia, ets el meu compromís diari, i llavors pots entendre bona part dels meus sentiments més íntims. Ahir Guillem va debutar a l’escola de tecnificació que organitza el Barça al poble de  Santa Bàrbara (Montsià). Tot i que he de fer molts quilòmetres per anar a treballar i que m’aixeco molt d’hora, la seua mare i jo vàrem creure que valia la pena fer l’esforç d’apuntar-lo a aquest campus esportiu, perquè està molt il·lusionat amb el futbol. Amb només 6 anys, se sap la història en vers del Barça!!! Primer vàrem intentar-ho amb els equips base de la UE  Remolins-Bítem i amb  l’Ebre Escola Esportiva, però s’entrenava dimarts i dijous i no era compatible amb els nostre horari laboral.  El fet que l’escola blaugrana sigui en dilluns ens va obrir el camí.
Guillem va estar amb un somriure entranyable durant l’hora i mitja que va durar  la sessió d’entrenament. Jo vaig estar observant-lo en tot moment, conjuntament amb  sa germana Rosa, i he de dir que m’enorgullia d’aquell xicotet que sempre vesteix amb camisetes del Barça. Sort que els iaios són generosos i en compren moltes!!! El xiquet estava com dalt d’un núvol… i el pare també… necessitava un pitet, com es diu popularment…
Justament l’entrenador, el jove Ferran Simó, la gran promesa del futbol ampostí que ja competeix amb 17 anys a 3a divisió amb el CF Amposta, va ser alumne meu a l’acadèmia Nessie School of Languages fa uns anys. Els va fer una sessió ben normal, on van tocar molta pilota i van córrer arreu. Els menuts eren tot orelles a l’hora de seguir les instruccions.
I confesso… dintre del meu romanticisme habitual, dintre del meu sentimentalisme perenne, ja em veia el xiquet jugant amb el Barça quan sigui gran!!! No em costava autoimaginar-m’ho!!! Com aquell que quan era menut volia ser pirata del vaixell més important del món o somniava en ser un Johan Cruyff de Campredó!!! Aquests somnis te’ls confesso bloc, perquè tinc confiança amb els lectors i les lectores que em segueixen dia a dia i que comprendran les meues paraules, pròpies d’un moment d’il·lusió impagable… prou problemes porta la vida com per a no permetre’ns gaudir d’aquests moments de rauxa….
I Guillem s’adormí al cotxe de tornada a Campredó. I encara quedava la dutxa, mentre que els despertars seus no són flors i violes precisament… I el sopar, i una mica de deures, i com ens compliquem els pares amb activitats d’aquestes que agraden als crios, però més ens omplen a nosaltres!!!
Ja està dit… Cada dilluns tindrem aquest ritual. Les instal·lacions planeres són força atractives. Dóna goig tot el recinte esportiu: pistes de tennis, camps de futbol, poliesportiu, piscina…. També entrenaven els xiquets de la UE Santa Bàrbara, que estaven molt sorpresos de veure tants forasters per allí i tants escuts blaugranes.
Feia una mica de fred, però l’escalfor interna el deixava anar envers un univers d’il·lusions.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!