Hem reivindicat reiteradament el fet
que Joan Cid i Mulet és el polític catalanista més important de la història de
Tortosa. La seva fermesa catalanista i el seu enorme treball envers la
preservació del patrimoni històric de la ciutat durant la Guerra Civil l?ha
convertit en el veritable referent del republicanisme catalanista a les Terres
de l?Ebre. Els seus plantejaments sobiranistes i de defensa de la llengua
i la cultura catalana l?allunyen de
l?ideari republicà majoritari que encarnava un dels polítics més transcendents
de casa nostra, Marcel·lí Domingo, el qual, malgrat haver militat temporalment
per ambició política personal a ERC, era un polític amb fermes conviccions
espanyolistes.
Personalment, va ser una veritable
sorpresa mentre estava redactant l?extensa biografia de l?intel·lectual
jesusenc el descobriment que els seus orígens ideològics es trobaven
estranyament en l?àmbit de la dreta reaccionària i monàrquica, al voltant de
l?altra gran figura política ebrenca de la primera meitat del segle XX:
l?alcalde i industrial Joaquim Bau i Nolla. Cid i Mulet va entrar el 1926 com a treballador del
Consistori tortosí als 20 anys. És a dir en plena dictadura del General Miguel
Primo de Ribera. La Tortosa política del moment es trobava dominada per
l?esmentat industrial de l?oli d?oliva,
J. Bau. Polític amb clares conviccions conservadores i catòliques, va
tenir durant dècades un gran poder polític i econòmic al Baix Ebre i va passar
a la història posteriorment com a l?únic Diputat del Parlament Català que va
rebutjar la concessió de l?autonomia a Catalunya.
El jove Cid i Mulet havia començat el 1927
la seva incipient carrera literària al seu poble de Jesús amb l?estrena de 4
obres dramàtiques al Sindicat Agrícola de Sant Josep de la població. Ja
escrivia al setmanari cultural Vida Tortosina, aleshores encara bilingüe
i sense gaires reivindicacions catalanistes, la qual cosa havia de canviar
radicalment durant el període republicà. La seva facilitat amb la ploma el
portarà a ser nomenat redactor en cap de la publicació Unión patriótica,
en la qual participaven altres escriptors de referència com l?historiador Enric
Bayerri (autor de la monumental Historia de Tortosa), que es dedicava
bàsicament a enlairar la figura de Bau. Cid i Mulet va escriure un curiós
article d?adulació de Bau i un poema en el qual mostrava igualment la seva admiració per la capacitat dirigent
del totpoderós polític. Creiem que
aquesta curta vinculació de joventut amb el bauisme només pot ser
analitzada com a conseqüència de les circumstàncies socials i polítiques d?una
època caracteritzada per la manca de llibertats individuals i per la
subordinació de la llengua catalana. A partir de 1931, Cid i Mulet es va
convertir ràpidament en tot un referent republicà i es va mantenir absolutament
fidel al republicanisme de caire catalanista durant tota la seva vida.
De cap manera, però, hem volgut amagar
aquesta estranya vinculació política de joventut que va tenir amb el bauisme.
En l?interessant epistolari de més de 40 anys que va mantenir amb el seu nebot
Joan Prades i Cid (escriptor amateur), aquest familiar li recordava un fet molt
curiós. Quan el 1963 tenia la intenció de tornar a visitar Catalunya per primer
cop des de 1939, se li requeria algunes cartes de recomanació entre les quals
hi havia la del periodista carlista i catòlic Josep Monllaó ?Llaonet?, autor de
llibres d?adulació franquista com Los Bárbaros en Tortosa i Estampas
de dolor y sangre. Llaonet va creure oportú que per facilitar la tornada de
Cid i Mulet seria bo recordar aquesta estranya vinculació inicial a Unión
Patriótica i a la monarquia borbònica. No deixava de ser un autèntic
anacronisme, que els seus lligams inicials a Bau, dirigent de l?anomenada
?caverna? a causa dels seus idearis reaccionaris i espanyolistes, el poguessin
ajudar a tornar a trepitjar la seva estimada terra catalana.
Emigdi Subirats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!