Preguntes estructurals
El protagonista principal és Menahem Ben Saruq, el jove savi del Call jueu de Turtuisha. La història succeeix a meitat del segle X, durant el període de regne de Taifes i de domini del califat d’Abderraman III a Qurduba, el qual es va caracteritzar tant pel foment de les arts i de les lletres com per la política de certa tolerància religiosa.
Menahem manté una relació amorosa furtiva amb Blanca, la vella del call, que treballa a la carnisseria de l’aljama. En un moment àlgit de la seua activitat intel·lectual, va rebre una citació de la capital de l’Al Andalus en la qual se’l convidava a realitzar una important feina lingüística sota el mecenatge d’un dels prohoms jueus de la cort. Issac Ben Ezra. El protagonista té molt clar què vol en la vida, cosa que el porta a abandonar els plaers carnals per tal d’intensificar els seus coneixements cartogràfics i lingüístics, així com aprofundir en els aspectes teològics.
Després d’uns anys en què arriba al súmmum de la seua carrera, ja que va enllestir el Mahberet, el primer diccionari de termes bíblics en hebreu, li arriba un terrible daltabaix, ja sota el mecenatge del fill de l’anterior patró, l’estadista Hasday ibn Saprut. El conflicte esclata amb l’arribada d’un filòleg i teòleg des de Fez, Dunaix Ben Labrat, que ataca durament els seus postulats bíblics. El va fer caure en desgràcia davant del seu totpoderós patró, el qual es mostra implacable i ordena tota mena de càstigs i d’humiliacions contra ell. Menahem es defensa amb la publicació de varis panflets i la redacció de cartes de clemència. En cap moment l’aconsegueix.
La relació amorosa serà present en algunes parts de la història, encara que Menahem té molt clar que la separació era estrictament necessària. El conflicte no apareix fins al dur daltabaix personal que sofreix a Qurduba, un cop enllestit el Mahberet. En primer lloc, el mecenes/patró pren una decisió unilateral que marcarà totalment la història. El protagonista exercirà la seua defensa en varis àmbits, no es rendirà malgrat els obstacles que se li han presentat. Els càstigs no alteraran ni la seua visio teològica ni la seua aposta lingüística al respecte. El veritable conflicte arriba amb la confiança total que va guanyar-se el seu enemic teològic amb el poderós estadista Hasday. L’immobilisme de Hasday impossibilita la resolució del conflicte.
El tema i idea principal de la novel·la és el fet de mantenir-se ferm en uns principis teològics, molt importants a l’època, a despit de totes les adversitats que vindran a causa d’aquesta coherència. Menahem voldrà conrear el seu ideal teològic, malgrat que els vents bufen en sentit contrari.
Tot i que hi ha un tema crucial, l’aspecte teològic amb la consegüent aposta lingüística, el fet amorós també hi és present. Menahem retorna a Turtuisha en diverses ocasions per qüestions familiars, l’ombra de la bella Blanca pren el seu lloc, malgrat la impossibilitat d’una relació duradora. Un altre tema d’interès és la presència d’un ideari jueu que aposta per un regne llunyà proper a Jahvé (Déu), on se seguiran els principis judaics.
Quant a les localitzacions, el Call jueu de Tortosa esdevé l’espill d’indret passional d’un jove savi, que conrea la intel·lectualitat però és vençut pel desig carnal. Posteriorment, Qurduba se’ns presenta com la veritable capital de la saviesa, on tota persona intel·lectualment potent pot alimentar l’esperit. L’ideari d’un regne jueu, els Khazars, entre Judea i Armènia, se’ns presenta com el paradís a conquerir. El lloc no palpable que pot esdevenir la casa dels fills de Jahvé.
La història se situa en un període històric a meitat del segle IX, durant el regnat del més important califa de l’Al Andalus, el gran Abderraman III. Té lloc durant una desena d’anys, els suficients perquè Menahem fes la seua obra monumental, i després caigués en la desgràcia més roïna.
L’obra principal amb què m’he inspirat és la novel·la L’Atles furtiu, d’Alfred Bosch, que ens retrata la vida de la família de cartògrafs mallorquins Cresques, amb tots els perills corresponents al període de la pesta negra quan els grans calls de la Corona d’Aragó eren assaltats per la multitud esfereïda. Al mateix temps, la novel·la El llegat de les cendres, de la novel·lista reusenca Coia Valls, ens situa davant de la vida de nou al call jueu de Mallorca conjuntament amb el de Barcelona, en els quals les famílies jueves s’han d’esforçar moltíssim per sobreviure en territori advers.
SEGONA PART: Història en una frase, la frase iniciàtica
Un jove intel·lectualment molt potent del Call de Turtuisha és convidat a emprendre una aventura teològica i lingüística a la Qurduba califal, sota un mecenatge molt auster. Toca el cel per despres caure a l’infern a causa de la ideologia teològica.
TERCERA PART. Història en un paràgraf
L’amor passional de Menahem Ben Saruq i la Blanca, la bella del Call de Turtuisha, esclata durant els primers compassos de la novel·la. Tanmateix, aquest jove savi rep una proposta de mecenatge intel·lectual que en cap moment podria rebutjar. El seu destí és la Qurduba califal, on es troba el robell de l’ou de la intel·lectualitat de l’Al Andalus. De seguida, s’adona que els seus dos mecenes, pare i fill, el tracten d’una manera austera i el fan viure amb privacions. Malgrat tot, pot tirar endavant un gran projecte, a la vegada, lingüístic i teològic. Es tracta del Mahberet, el primer diccionari de termes bíblics en hebreu, la llengua santa. L’arribada d’un teòleg provinent de Fez li suposarà tot un daltabaix. És aquí on esclata l’enorme conflicte que ha d’arruinar la seua vida. El seu patró totpoderós és especialment cruel amb ell, ja que ordena tota mena de càstigs i humilitacions contra la seua persona. Ell es defensarà de l’única manera que sabia, a través de la lletra escrita. Comptarà igualment amb el suport incondicional dels seus deixebles que el defensaran amb ponències escrites ben estructurades. El punt i final de la història, ha quedat prou ben palès, ha de planejar a redós d’una gran tragèdia personal.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!