Emigdi Subirats i Sebastià

Ahir va ser el darrer dia de classe per als nostres xiquets i xiquetes, els quals gaudiran de les dos tradicionals setmanes de festa escolar nadalenca. Com a pare, vaig viure un dia ben especial, atès que m’ho vaig poder montar per assistir al repartiment dels regals que habitualment fa el Pare Nadal al col·legi Port Rodó de Campredó, a iniciativa dels membres de l’AMPA, als quals hem d’agrair el seu esforç i les seues enormes ganes de treballar pels nostres fills i filles. No cal dir  que em commou el somriure d’un infant, la seua tendra innocència, i el seu anhel davant de les coses desconegudes i màgiques. A més, vaig comprovar la il·lusió amb què afronten la jornada els nostres propis fills, que en parlen hores i hores d’aquests personatges màgics que es treuen regals de sota la màniga. Enguany Santa Claus els ha portat uns puzzles educatius, que ens ajudaran a entretenir-los una estona durant els propers dies.
Ahir també milers d’alumnes d’arreu del país varen rebre les notes escolars. La meua filla Rosa té 6 anys, fa primer curs, i justament va portar les primeres notes de la seua vida amb els resultats tradicionals: excel·lent, notable, bé, suficient, insuficient, etc. Mai no vaig amagar que no estava d’acord amb la nova manera de qualificar els xiquets (progressa adequadament, necessita millorar), per la qual cosa em satisfà que hagin tornat a la forma habitual. Vaig llegir totes les anotacions corresponents a cada assignatura amb molt d’interès, donat que m’interessa molt seguir dia a dia l’escolarització dels xiquets. Els resultats han estat força positius. Ha rebut un excel·lent en anglès, la qual cosa m’ha fet caure la "baba" com popularment es diu, ja que jo em dedico a l’ensenyament d’aquest idioma des de fa 17 anys. És una d’aquelles alegries que em complau poder compartir amb amics/gues i lectors/es, perquè em fa sentir  realitzat. Per la resta, ha de millorar una mica en matemàtiques, la qual cosa demostra que els testos se semblen a les olles. El meu fill Guillem, de 4 anys, també va portar les seues notes. Després d’analitzar-les amb detall, vam poder comprovar que reflectien veritablement la personalitat del xiquet. A la seua mare i a mi, ens va fer molta gràcia llegir: no sempre obeeix a l’hora d’ordenar les seus coses. Vam fer un somriure i vam exclamar un irònic: No pot ser! 
I avui a esperar la borrainada popular que tindrà lloc a partir de les 4.30 a la plaça Tomàs Cardona de Campredó, si el temps ens deixa ja que està plovent molt aquests darrers dies. M’encanten les borraines, les quals reivindico com a veritable producte nadalenc de casa nostra. A menjar borraines, salut!