EL LLIBRE DEL CENTENARI DE BLADÉ
Enguany ens hem de felicitar del fet que la Institució de les
Lletres Catalanes ha apostat molt fort pel centenari d?un escriptor ebrenc
excepcional, Artur Bladé i Desumvila. És, indubtablement, un acte de justícia
donat que es tracta d?un dels grans memorialistes de la literatura catalana, a
l?alçada de tot un seguit d?autors mítics que han contribuït a la màxima
dignificació d?aquest gènere a casa nostra: Josep Pla, Gaziel, Josep M. de
Sagarra.
El llibre recull les impressions personals
que ha causat l?obra de l?autor riberenc entre alguns intel·lectuals i grans
especialistes literaris d?arreu del país. Començaré amb Albert Manent, atès que
ja havia realitzat anteriorment nombroses crítiques de l?obra de Bladé. Aquest especialista
en la literatura de l?exili destaca especialment el seu paper de cronista de la
seva terra, de retratista d?un model de viure centenari. Situa aquest retrat
del viure pagès en bell mig de l?enyor que li suposava haver d?habitar fora del
país en el marc del dur exili mexicà. Manent també dedica un espai a parlar de
l?obra Benissanet (1954), la qual ell mateix va contribuir amb la seva extensa i emotiva crònica a Literatura
catalana de l?exili (1977) a fer-la entrar per la porta gran a la condició
de mítica de la literatura catalana.
Voldria destacar de manera especial
l?anàlisi de l?obra poètica, que durant aquest centenari està prenent
embranzida després de l?aparició del seu primer recull poètic a cura de Joan M.
Puyals. L?exconseller de cultura fa un repàs als orígens poètics de Bladé i els
situa a la Tortosa dels anys 1930, en plena efervescència marcel·linista i de
lluita contra el caciquisme. Malauradament es perderen els reculls poètics de
la guerra, però Bladé continuà escrivint poesia a l?exili i rebent guardons
interessants als Jocs Florals. Era un estudi veritablement que feia falta i que
incrementa el mite de Bladé com a figura literària ebrenca per excel·lència.
L?expresident del Parlament de Catalunya,
Heribert Barrera, amic personal seu, ens aporta dades significatives del primer
exili, el de Montpeller (1939-1942). Ens narra com el jove Bladé va entrar en
contacte amb les figures més consagrades de la cultura catalana. Aquell jove
Bladé que era un bon coneixedor de la llengua i la cultura francesa va fer-se
forat entre la intel·lectualitat catalana amb la seva oratòria i els seus bons
coneixements literaris.
Frederic Ribas ens connecta amb el Bladé
fill ideològic de Pujols, el gran filòsof català. Aquesta relació que es plasmà
a Montpeller quedà palesa amb dos llibres que han ajudat notablement a la
difusió de l?ideari de Pujols arreu dels Països Catalans i a fomentar el seu
mite.
L?historiador Josep Sánchez Cervelló
s?encarrega de contextualitzar el republicanisme i el catalanisme de Bladé,
emmarcat en les seves amistats personals amb els membres de l?històric Grup del
Llamp de Gandesa i amb la influència del mestre i polític republicà Martí
Rouret, que forjà la seva vinculació permanent amb l?ERC del president Macià.
Xavier Garcia, periodista vilanobí i
comissari del centenari, fa un interessant apunt biogràfic de Bladé, un
escriptor marcat dramàticament per l?exili, sense el qual no hi hauria hagut
aquest retrat tan idealitzat des de la distància.
Finalment tenim la crònica particular del
seu fill, Artur Bladé i Font, que narra les vivències familiars i la seva visió
d?un pare literat sobre el qual encara espera un superior reconeixement de la
tasca feta. Només ens queda agrair als companys de l?Associació Cultural Bladé
i Desumvila de Benissanet l?esforç incalculable que estan realitzant per donar
llarga vida a aquest centenari.
Emigdi Subirats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!