Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

24 d'octubre de 2008
12 comentaris

El crack de la setmana del Mes Ebre

De ben segur que recordaré l’edició d’avui del setmanari Mes Ebre ja que m’han dedicat l’espai el Crack de la setmana, la qual cosa m’ha fet òbviament molta il·lusió. En aquesta secció del setmanari s’ha de respondre una sèrie de preguntes distretes sobre els menjars preferits,  el sexe,  el futbol i rock&roll si cal. En el meu cas han incidit en preguntes de caire polític, reivindicatiu del meu poble i també sobre el treball literari a les comarques centrals dels Països Catalans, que és el que resumeix la meua activitat pública. Posen al davant dels i de les lectors/es una entrevista gens convencional, la qual m’he passat bé  responent-la. 
Habitualment envio articles a aquest setmanari gratuït que surt dimarts i divendres, molts dels quals incloc com a posts en aquest bloc. Podeu trobar l’apartat del Crack en el següent enllaç http://www.diarimes.com/arxius/006ebre.pdf i ja em direu què n’opineu de les respostes. Com sempre, no em tallo la llengua. El meu no és la prudència precisament ni aconseguir que les meues opinions passin desapercebudes!!!.
Durant els darrers mesos he tingut un seguit de reconeixements molt emotius que em fan sentir com en un núvol: a l’abril, vaig impartir la conferència del dia de la República catalana a petició de la Federació de l’Ebre d’ERC; al maig vaig llegir el manifest de la Plataforma en Defensa de l’Ebre en la manifestació antitransvasista d’Amposta, tot un honor; al juny em van atorgar el premi Un riu de llibertat per part de l’Associació de gais i lesbianes de les TE, pel meu suport a aquest col·lectiu; al juliol em van encarregar la realització del pregó de les Festes Majors de Campredó; a l’agost, el periodista Xavier Garcia em va incloure dintre de la secció Homenots del sud, amb un emotiu article al diari El Punt; i ara a l’octubre aquest Crack del Mes Ebre, que em fa sentir molt satisfet de la tasca realitzada durant tot l’any.

  1. Emigdi, t’hauries d’animar a escriure el llibre, que et vaig dir “natros, els ebrencs”,  que hauria de ser com “nosaltres, els valencians” de fuster, o “els altres catalans” de candel.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!