Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
La pedrera blaugrana és l’admiració del món mundial, quina redundància més magnífica!!!, atès que el món futbolístic sembla més important que la campanya electoral d’Obama, que sortosament ja s’ha acabat. Pep Guardiola ha apostat seriosament pels nois de casa, com en el seu temps Cruyff (un exmite meu) va permetre l’esclat d’aquella extraordinària colla de mites blaugrana que són avui dia Guardiola, Albert Ferrer o Sergi Barjuan, Òscar Garcia; i posteriorment la Quinta del Calb, els quals finalment no varen acabar de consolidar-se: Ivan de la Peña, Roger Garcia, Toni Velamazan, Juan Carlos Moreno. Enguany guanyem, arrasem, juguem bé… i amb sabor ben català de la Masia. Aquesta nova fornada de jugadors nostrats (Leo Messi, Bojan Krkic, Víctor Valdés, Andreu Iniesta, Víctor Sánchez, Sergi Busquets, etc.) ens demostra que és important treballar la base professionalment per tal que la comunió públic-jugadors sigui total.
En aquest principi de temporada va preocupar-me, però, el Barça Atlétic, perquè havia començat molt irregular i ocupava els darrers llocs de la classificació a la Segona B. No era gens positiu tenir un Barça triomfant, estel·lar i carregat de jugadors del planter, mentre que l’equip d’on ix el planter precisament tornés a estar en perill de caure en el pou de la Tercera divisió estatal. Pensem que el darrer descens de l’equip filial ara fa dos temporades va suposar un desastre estratègic enorme, ja que va fer desaparèixer el Barça C que feia tants anys que jugava a la categoria, del qual també havien sortit molts jugadors que han nodrit les plantilles de varis equips de la primera divisió.
Enguany, sota el comanament de Luis Enrique, un altre dels meus mites, esperem veure com el Barça Atlétic assoleix de nou un bon joc i, a part de proporcionar jugadors al primer equip, aconsegueix consolidar-se sense patir a la categoria, i fins i tot aspirar a muntar ja que per al club seria importantíssim tenir el filial a Segona A. De moment, les darreres victòries contra l’Eivissa i el Badalona, aquesta darrera èpica i gràcies a dos aturades de penals per part de Ruben Miño, ens han deixat un bon sabor de boca. L’empat al camp del Terrassa aquesta tarda tampoc no és un mal resultat, tractant-se d’un dels equips punters del futbol català dels darrers anys.
He de dir que m’agrada molt més l’històric nom Barça Atlétic que el de Barça B. Mon pare sempre em recorda la temporada que un altre històric, l’antic Comtal, filial blaugrana, va jugar a la primera divisió, la qual cosa no seria possible avui dia ja que no es permet que dos equips del mateix club competeixin en la mateixa categoria.
Estimat Luis Enrique, joves blaugrana: Endavant les atxes!!!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
“Enguany guanyem, arrasem, juguem bé… i amb sabor ben català de la Masia”
Si us plau, no enganyeu, si més de la meitat de la pedrera del barça és espanyola. Sí, dormen a la Masia, però de parlar català ben poc. Com sempre, els culés, us confoneu: Catalunya és molt més que el bar$a (per sort!)
visca la terra!