El segon elogi del que parlava a l’apunt d’ahir va ser publicat al bloc Ebrediputats, que porten els diputats ebrencs de CiU. M’ha fet molta il·lusió perquè demostra que no sempre predico en el desert. Ells saben perfectament la meua adscripció política, i no tenen problemes a jutjar la feina d’una persona que no és del partit propi. Durant els darrers anys he intentat sempre crear nexes d’unió entre els partits nostrats, malgrat diferències ideològics i desencontres personals. Aquest és l’apunt, redactat per Paco Sancho, alcalde de l’Ampolla, el qual agraeixo profundament:
Publicada amb dos dies de retard, sense perdre actualitat.
Emigdi Subirats ha arribat als 1500 apunts al seu bloc. Quasi al temps es “celebren” els 50 anys d’ocupació del Tibet. “50 years of resistence”. Un poble, una nació. “One people, one nation”. Relaciono les dues dades, de fet relaciono la defensa dels pobles amb l’ebresfera, amb la petita o gran activitat de molta gent que a través de la seva activitat diària defensa la identitat, la diversitat cultural, la personalitat dels pobles. Emigdi en és un exemple (no el descobriré jo) . Com ell diu tenim “divergències ideològiques”. Estic convençut que tenim més coincidències culturals, ètiques i vitals que no pas desacords. En tot cas, com a “republicans” creiem en el diàleg, el respecte i la defensa de les pròpies conviccions. Reconèixer l’intel.ligència i la sensibilitat, és un manera de intentar ser intel·ligent i sensible. La defensa de la pròpia sensibilitat cultural , és la millor aportació a la “Cultura global”. És curiós com molts(no tots) dels que defensen la biodiversitat i l’anomena’t multi culturalisme acaben defensant l’uniformitat, la dissolució de llengües, nacions i pobles, en nom d’una cultura o una llengua superior. Davant l’intent d’uniformització, de cultures i llengües úniques, la diversitat és una riquesa. De fet la CULTURA són LES CULTURES. Lo altre és uniformisme, esterilització. Del contrast neix la creació. De la diversitat la tensió i la novetat. La nació es conquista fent-la , exercint-la, vivint-la, parlant-la, vivint-la. Aquí i al Tibet . No només de política viu la nació.
Emigdi i tants de blocaires anònims en són l’exemple. Felicitats.
Llibertat per al Tibet. Freedom for Catalonia.
Paco és home de trajecte ideològic. Parlant amb ell, un s’adona que escolta i no menysté d’altres posicionaments pel mer fet de no adir-se als cànons d’on milita (com tu, Emigdi). Aquesta és l’actitud per a que greuges importants com l’afer del Tibet o el fet que una part important del poble basc no hagi estat representat democràticament en les urnes s’acabin normalitzant…
Salut i pau!
Miquel Esteve
PD: en referència al Tibet, feu quan pugueu un cop d’ull al Llibre Tibetà dels Morts, el Bardo Todhol…