Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Diumenge era el darrer dia de fira, i les forces ja anaven minvant després d’un espectacular dissabte. Ben d’hora vam tornar a començar els preparatius. Primerament l’Esbart dansaire juvenil de l’Aleixar (Baix Camp) van omplir els nostres carrers i van fer una actuació emotiva a la plaça. Paral·lelament fèiem la presentació d’un dels patrocinadors de la fira, el portal d’informació ebrenca Surt de casa. Ens esperava un vermut popular multitudinari, en el qual vàrem poder aprofundir amistats i intercanviar opinions sobre moltes coses.
A la tarda, gairebé sense dinar (sort del vermut!!!) ens esperaven tres actes consecutius. Vàrem presentar el llibre El luthier Àureo, del tortosí Jaume Bel, al restaurant l’Ardiaca, on se celebrava un dinar de luthiers i acompanyants. Es va establir un bon debat sobre els orígens de la guitarra clàssica i vàrem poder gaudir d’una glossa d’homenatge a l’autor per part del luthier mallorquí, Jordi Cloquer. Ben de pressa, sense perdre un minut, vaig arribar a temps per la presentació de la Plataforma Digital de la Biblioteca Marcel·lí Domingo que se celebrava en un pati particular, un indret ideal i entranyable per a un acte d’aquest tipus. Aquesta és una obra extraordinària de la biblioteca que permet que poguem consultar moltíssima documentació amagada a revistes de principis de segle XX i als butlletins de festa major de la veïna ciutat. Novament sense parar, l’oficial dels mossos d’esquadra, Carles Gracià, feia una disserció sobre els perills d’internet entre els adolescents, que va interessar molt el públic assistent.
L’actuació estel·lar del dia esperava, el grup de jota al carrer de Campredó, la pedrera que hem impulsat des de la fira, dirigit per Robert Tajada i Rosa Anna Fatsini, van fer la seua presentació estel·lar que no va defraudar precisament. Esperem que tinguin una llarga vida… La Tavern de can Cuscó va divertir el nombrós públic assistent amb una comèdia molt divertida.
A la nit, la darrera sessió del Curt redó va permetre exhibir un curtmetratge dels xiquets del col·legi Daniel Mangrané de Jesús, un del cinematògraf valencià Samuel Sebastian, un clàssic ja del Curt redó, i un reportatge sobre el cantant alguerès Pino Piras, i es va poder tornar a veure el documental sobre el col·legi campredonenc.
Uns certàmens firals intensíssims, carregats de cultura i festa, amb una bona dosi de feina al darrera, amb tota mena de complicitats ciutadanes que ens permeten tirar-la endavant (moltes gràcies Associació de joves, cuineres Núria i Fernanda, penya Taurina, mestresses de casa…)… I hem tornat a mobilitzar Campredó, aquesta és la nostra joia…
A la tarda, gairebé sense dinar (sort del vermut!!!) ens esperaven tres actes consecutius. Vàrem presentar el llibre El luthier Àureo, del tortosí Jaume Bel, al restaurant l’Ardiaca, on se celebrava un dinar de luthiers i acompanyants. Es va establir un bon debat sobre els orígens de la guitarra clàssica i vàrem poder gaudir d’una glossa d’homenatge a l’autor per part del luthier mallorquí, Jordi Cloquer. Ben de pressa, sense perdre un minut, vaig arribar a temps per la presentació de la Plataforma Digital de la Biblioteca Marcel·lí Domingo que se celebrava en un pati particular, un indret ideal i entranyable per a un acte d’aquest tipus. Aquesta és una obra extraordinària de la biblioteca que permet que poguem consultar moltíssima documentació amagada a revistes de principis de segle XX i als butlletins de festa major de la veïna ciutat. Novament sense parar, l’oficial dels mossos d’esquadra, Carles Gracià, feia una disserció sobre els perills d’internet entre els adolescents, que va interessar molt el públic assistent.
L’actuació estel·lar del dia esperava, el grup de jota al carrer de Campredó, la pedrera que hem impulsat des de la fira, dirigit per Robert Tajada i Rosa Anna Fatsini, van fer la seua presentació estel·lar que no va defraudar precisament. Esperem que tinguin una llarga vida… La Tavern de can Cuscó va divertir el nombrós públic assistent amb una comèdia molt divertida.
A la nit, la darrera sessió del Curt redó va permetre exhibir un curtmetratge dels xiquets del col·legi Daniel Mangrané de Jesús, un del cinematògraf valencià Samuel Sebastian, un clàssic ja del Curt redó, i un reportatge sobre el cantant alguerès Pino Piras, i es va poder tornar a veure el documental sobre el col·legi campredonenc.
Uns certàmens firals intensíssims, carregats de cultura i festa, amb una bona dosi de feina al darrera, amb tota mena de complicitats ciutadanes que ens permeten tirar-la endavant (moltes gràcies Associació de joves, cuineres Núria i Fernanda, penya Taurina, mestresses de casa…)… I hem tornat a mobilitzar Campredó, aquesta és la nostra joia…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Em va agradar molt el seu video ebocador. Per favor, si tens el seu mail felicita’l. Gran feina.
Felicitats per tot lo que heu fet i felicitats pel bloc que llegeixo cada dia i ja forma part de la meua rutina diària. Ets el millor bloc. Ha donat goig veure-us treballar tant i amb eficàcia i una programació tan bona i, a més, vora lo pedàneo tan amargat durant tants dies, la imatge pura de la ineficàcia i la maldat política. L’únic lloc del món on qui no mana treballa molt més que qui ho fa és a Campredó, s’ho haurien de fer mirar.