MENAHEM BEN SARUQ, lingüista jueu tortosí del segle IX
De rostre esblanqueït i pigat, amb un nas aguilenc, Menahem Ben Saruq mostra els ulls grossos i verds com les maragdes, protegits per unes celles gruixudes. Els seus llavis són molsuts i rojos com una rosella. Duu els cabells llargs amb una certa ondulació. Un borrissol plenament enfosquit li pren possessió de quasi tota la zona del bigoti, alhora que quatre pèls desordenats i amb talla diversa se li van allargant barbeta cap a baix. Se’l veu ben pensarós, assegut damunt d’una roca a redós de la solada d’una olivera farga sumptuosa, que fa goig de debò, amb un manuscrit voluminós mig obert a la falda i movent la boca ostentosament com si estigués fent reflexions en veu alta.
Certament, entre les famílies del call de la Turtuisha califal, s’ha descobert com un xiquet extremadament llest, que promet fer alguna cosa glamurosa durant la seua existència. La dialèctica brillant que el caracteritza l’ha fet mereixedor d’un palès lideratge vilatà des de la flor de la jovenesa. Hi ha ajudat la seua senzillesa en el tracte, així com la bondat d’esperit propi d’un xaval rialler i tostemps generós. Les primeres lletres les va aprendre en àrab, l’idioma vehicular de l’escola també per als xiquets d’altres minories ètniques i religioses. N’estic convençut que aquest excels domini lingüístic i les sapiències ascètiques pertinents li han de llaurar un futur replet de folgança.
Ja en edat d’alteracions físiques i d’aprenentatges de vida, la lectura permanent li obri la porta de bat a bat a tot tipus de coneixements ben lúcids. Els seus progenitors han quedat estorats en sentir-lo asseverar: – Saber de lletra és el passaport que em permetrà pujar en l’escala social. S’ha anat atansant a les ciències de la natura que estudien els aspectes físics no humanats de l’astre planetari, les quals entren en contraposició amb els processos divins. Amb posat ferm, correcta disposició de mans, i veu contundent, els ha deixat bocabadats igualment amb un altre comentari excels:
– Jahvé, el Creador, omnipresent, marca les passes d’estudis humanitzats de fenòmens de difícil explicació. Amb els avenços apressats de la física i la metafísica es distingeixen quatre rames ben heterogènies: la geometria, l’aritmètica, la música i, per damunt de tot, l’astronomia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!