Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

27 de juliol de 2007
Sense categoria
0 comentaris

Companys de lletres (48): Xavier Garcia

ImageImage

Vaig conèixer Xavier Garcia personalment en el marc del sopar de lliurament dels premis literaris "Jesús Catalònia" a l’abril de 2004, en el qual vaig rebre un accèssit per un treball biogràfic sobre la figura de l’escriptor Joan Cid i Mulet, que ha vist la llum recentment. Coneixia la seua carrera literària i periodística i també la seua lluita ecologista i antinuclear. El primer llibre seu que vaig llegir va ser "Homenots del sud", ja que feia un apunt sobre Paco Gas, l’actual alcalde de Roquetes per ERC (històric militant del PSAN, MDT i Catalunya lliure) del qual em considero deixeble polític. Un altre llibre interessant que conservo és "Catalunya també té sud", en el qual fa una reivindicació del nostre territori, cruïlla dels Països Catalans tot i que encara no n’exerceix. 

Durant el darrer any hem coincidit en nombrosos actes del centenari d’Artur Bladé i de Joan Cid. Es va mostrar molt interessat en el meu llibre "La catalanitat exiliada" i em va fer obsequi del seu emotiu llibre, "El meu Bladé". El vaig convidar a participar al curs de la UETE, Literatura ebrenca de l’exili, perquè vaig creure que faria una aportació interessant a la figura del literat benissanetà. Crec que va ser un encert, ja que les seues ponències sobre Bladé, i les del professor Magí Sunyer, van ser excel·lents.

És el comissari de l’edició de l’Obra Completa d’Artur Bladé, que ha editat Cossetània edicions de Valls. Entre tots, han fet un treball extraordinari. També s’ha encarregat de l’exposició que retrata la vida del gran memorialista ebrenc i català, que va fer veritable bandera del seu poble malgrat trobar-se durant molts anys a milers de quilòmetres de distància.

Va per tu, Xavier:

Vents de memòria,/ apropen records de nits/ enamorades. Una lluna plena/ de carn escalfa/ els més humans desigs/ abans de la claror de l’alba./ Onades de sal i aires de rosa,/ la flor de la taronja!/ Sento reviure l’aire,/ respiro nobles perfums/ de plantes verges./ Encara hi ha un món pur,/ en el meu poble.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!