Emigdi Subirats i Sebastià

Conec Yànnick Garcia des quan era un estudiant de BUP a l’IES Ramon Berenguer IV d’Amposta. Vaig ser professor d’ell de llengua alemanya a la meua acadèmia Nessie School durant un parell d’anys. Val a dir que era un alumne excepcional, d’aquells que recordes amb el pas dels anys. Estava molt motivat en l’aprenentatge d’idiomes, malgrat que la majoria de professors li recomanaven que estudiés alguna enginyeria. Sabia molt bé el que volia i finalment va cursar els seus estudis de Traducció i Interpretació a la Universitat Pompeu Fabra, on treballa com a professor actualment.

Vaig conèixer la seua faceta literària anys després, quan va guanyar el premi de poesia Gabriel Ferrater amb l’obra "De dalt i de baix". He de dir que va ser una gran descoberta per mi, ja que desconeixia que tingués passió per la literatura de ficció. A més, va ser en un moment en què estava realitzant un estudi sobre els escriptors ampostins que vaig concloure amb la comunicació "Lletres ampostines" per al II Congrés de la Diòcesi de Tortosa. Vaig escriure diversos articles sobre Yànnick i la seua obra a la premsa comarcal. El premi s’ho mereixia ja que era dels més ben dotats econòmicament del panorama literari català actual. "De dalt i de baix" és un dels millors poemaris que ha publicat un autor ebrenc en els darrers anys. Demostra bon domini de la llengua catalana i un savoir faire poeta impecable. Posteriorment Yànnick també va publicar un petit recull en una obra col·lectiva, Terra d’aigua, que aplegava altres bons poetes comarcals com Gerard Vergés, Albert Roig o Marià Lleixà. Ha traduït igualment algunes obres de literatura juvenil.

Ens trobem, doncs, davant d’un jove poeta que té molt a dir en l’àmbit de la literatura catalana. Tot i que fa temps que no li he parlat (fa la vida a Barcelona), conservo una gran estima per ell i segueixo de ben prop la seua interessant faceta literària. Va per tu, Yànnick:

Sents una força fugitiva,/ un desig que desperta il·lusions/ d’altres móns, on les llibertats/ humanes troben el seu lloc,/ on paraules solidàries/ omplen els diccionaris./ Dius adéus als enyors,/ saludes inquietuds perfectes/ i et reconfortes amb càntics/ meravellosos de cantautors/ que parlen d’amor i altres/ nobles sensacions./ Veus un foc enlluernador,/ que escampa arreu les cendres/ d’un cor que agafa una altra dimensió,/ que vola envers quelcom/ que ha de canviar el nostre destí/ amb l’ús d’un nou vocabulari.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!