Emigdi Subirats i Sebastià

Albert Curto i Homedes és el director de l’Arxiu Històric de les Terres de l’Ebre, que té la seu en un dels meus edificis renaixentistes preferits, els Reials Col·legis de Tortosa. El vaig conèixer fa uns vint anys quan jo era estudiant d’arqueologia, però va ser el 2002 mentre feia de coordinador del llibre "Campredó orígens i actualitat" quan vaig entrar en contacte amb ell. Albert Curto va redactar el pròleg d’aquest llibre d’història, que malgrat les seues mancances, és de veritable referència al nostre poble. A partir d’aleshores jo he continuat la meua afecció per la investigació i he visitat l’AHTE amb molta freqüència i sempre he trobat amb ell un tracte amable i ha mostrat interès per tota mena d’estudis.

Enguany en el marc del centenari de Joan Cid i Mulet hem col·laborat en dos activitats de notable interès. Primerament, he pogut publicar el llibre "Joan Cid i Mulet testimoni catalanista d’una ciutat i d’un temps" dintre de la col·lecció "Quaderns de recerca" que ell dirigeix. Val a dir, que ha estat una edició molt ben publicada i, per a mi, un autor totalment amateur que no es considera ni molt menys historiador, ha estat molt important incorporar el meu nom al grup d’autors de Recerca.

En segon lloc, l’AHTE s’ha encarregat de realitzar la digitalització de l’extens epistolari de més de 40 anys entre Joan Cid i Mulet i el seu nebot Joan Prades i Cid, el qual creiem que és un document històric molt interessant.

Albert Curto és medievalista i ha realitzat nombrosos estudis sobre les nostres comarques. Forma part d’un col·lectiu d’historiadors del Centre d’Estudis del Baix Ebre: Jacobo Vidal, Enric Querol, Roc Salvadó i Emeteri Fabregat, que publiquen excel·lents estudis. Fan una bona difusió igualment d’un personatge lletrat que jo reivindico tothora, el cavaller medieval Cristòfol Despuig, autor de "Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa" (1962), l’obra renaixentista més important en llengua catalana, en la qual ja denuncia la castellanització de la nostra societat.

Amb Albert Curto tenim, doncs, un historiador amb cara i ulls. Va per tu, Albert:

Instant que la memòria/ cerca unes belles paraules,/ els esguards/ recorden belles estones/ viscudes amb rapidesa,/ l’enyorança basteix/ nous paranys al temps/ i ens retrobem immòbils/ com sense força./ Per quin malson/ ens encadenem a històries,/ construïm falses imatges/ que ens amarguen l’existència?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!