Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

23 de juliol de 2007
Sense categoria
0 comentaris

Companys de lletres (41): Magí Sunyer

A Magí Sunyer li agrada comentar que és de Picamoixons, tot i que resideix a Tarragona. És escriptor i professor de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili. El vaig conèixer al mes de febrer d’enguany durant la jornada d’homenatge a Artur Bladé i Desumvila que va organitzar el Moviment de Mestres per la Renovació Pedagògica a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. Va ser una xerrada esplèndida, en la qual va voler fer un notable  reconeixement de la importància de  l’escriptor benissanetà en l’àmbit del memorialisme català. 

Anteriorment m’havia posat  en contacte amb ell i amb el Departament de Filologia Catalana de la URV via mail per tal que participés en el curs "Literatura Ebrenca de l’exili" que havíem de celebrar a Jesús la primera setmana de juliol, en el qual havíem d’analitzar l’obra d’Artur Bladé i de Joan Cid i Mulet. En tot moment vaig tenir la seua col·laboració, ja que va creure que era un curs que calia fer en  el marc dels esplèndids centenaris dels dos autors ebrencs que varen sofrir un inacabable exili. Val a dir que aquest Departament  presenta un professorat d’autèntic luxe, el qual reivindico en tot moment: M.A. Pradilla, J. Ginebra, P. Navarro, M. Corretger, J.M. Pujol, M. Palau, M. Aritzeta, J.E. Adell, C. Oriol, etc.

Aquest hivern vaig llegir el darrer llibre que ha publicat Magí Sunyer, Els mites catalans, en el qual fa una anàlisi acurada de la mitologia que ha ajudat a construir el sentiment nacional català. Un llibre que feia falta i que cal promocionar per tal d’entendre’ns millor a nosaltres mateixos.

Magí Sunyer és un bon professor universitari i un  literat molt complert, ja que ha conreat la novel·la, la poesia i l’assaig.  Va per tu, Magí:

Sents una força fugitiva,/ un desig que desperta il·lusions/ d’altres móns, on les llibertats/ humanes troben el seu lloc,/ on paraules solidàries/ omplen els diccionaris./ Dius adéus als enyors,/ saludes inquietuds perfectes/ i et reconfortes amb càntics/ meravellosos de cantautors/ que parlen d’amor i altres/ nobles sensacions./ Veus un foc enlluernador,/ que escampa arreu les cendres/ d’un cor que agafa una altra dimensió,/ que vola envers quelcom/ que ha de canviar el nostre destí/ amb l’ús d’un nou vocabulari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!