Emigdi Subirats i Sebastià

Gerard March és natural de Campredó i el conec des quan feia les primeres passes. És casat i té un xiquet i una xiqueta. Hem tingut una relació bastant estreta des de molt joves donada la meua amistat amb els seus germans grans. Actualment, fins i tot som una mena de cosins polítics, sense que tingui res a veure ni ideologies ni partits.

Es va afeccionar al camp de la informàtica durant la seua època adolescent. Va col·laborar amb el grup d’amics i amigues que formàvem la revista "Soldevila" als anys 1990, quan els ordinadors encara eren prehistòrics i pocs de nosaltres sabíem ben bé com funcionaven i quines tasques podien arribar a fer. Posteriorment també s’encarregà de confeccionar la interessant revista del Grup local de pessebristes de Campredó, que difonia els 10 pessebres monumentals que van construir en homenatge a les construccions històriques ebrenques. En els darrers anys s’encarrega de l’elaboració del Butlletí de les Festes Majors de Campredó i del fulletó "Lo Campanar", que edita la parròquia Sant Joan Baptista, en el qual col·laboro amb la secció "Petjades", en la qual escric apunts històrics i biogràfics del nostre poble.

Gerard March va ser un actiu impulsor de l’AMPA en els darrers anys, durant els quals va haver de lluitar amb sang, suor i llàgrimes per tal d’aconseguir la construcció dels nous edificis escolars. A petició del rector Víctor Cardona, formem part d’un grup de recerca històrica que hem elaborat 8 plafons en homenatge al patrimoni històric local i hem organitzat dos memorables conferències de dos experts en el món templer i medieval: el Dr. Joan Fuguet (autor de Templers i Hospitalers) i el Dr. Antoni Virgili (autor del Diplomatari de la catedral de Tortosa).

Volia recordar, doncs, la seua modesta aportació al camp de les lletres i de la cultura: Va per tu, Gerard:

Romans embadalit davant les visions futures./ Et seus en un banc de fusta i esperes/ que els somnis passen, t’embafen/ les retòriques dels que t’envolten/ i vols onejar banderes als quatre vents./ Busques epítets que descriguen/ revolucions sinceres i existens:/ els clavells de Portugal/ i la rosa de Luxemburg et són emblema./ Recordes les flors que s’han pansit damunt els cossos/ de milicians que eren ben vius i ara no hi són./ El poder reviu, és invencible. La idea és inherent./Aquesta és la trista epítasi/ d’un poema, encadenat/ als "Versos Satànics" clausurats,/ ergo a la injustícia escrita i signada/ que segur continuarà manant.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!