Emigdi Subirats i Sebastià

Gustau Moreno s’ha convertit en un dels periodistes ebrencs més coneguts avui dia. És redactor del diari "El Punt" i tira endavant diversos blocs molt populars, que tenen milers de seguidors diàriament. Un d’aquests, La Marfanta, és el bloc de notícies estel·lar de les Terres de l’Ebre. M’agrada el seu estil de redacció, ja que el periodista no es mostra aliè a la notícia de la qual informa, sinó que posa cullerada molt sovint.

Vaig tenir el primer contacte amb Gustau Moreno en un programa radiofònic d’Antena Caro que dirigia el company Paco Tafalla, al qual se’ns convidà a parlar de blocs. El mateix Gustau recomanà que m’invitessin ja que creia que el meu bloc literari era d’interès. També va ser el primer convidat que vàrem tenir al programa "Lletres Ebrenques" el dia abans de l’organització de l’Ebrebloc, una trobada de blocaires ebrencs que ha donat un gran impuls al fenomen blocaire de casa nostra. A finals del mes de febrer em va ajudar a organitzar una segona trobada blocaire en el marc de la Fira literària Joan Cid i Mulet de Jesús, la qual també va servir per tenir incorporacions notables al món dels blocs com la de l’escriptor Jesús M. Tibau i el seu bloc literari "Tens un racó dalt del món".

Amb Gustau sempre he tingut un tracte amable i respectuós, pel fet que tots dos defensem la feina que està fent l’altre. També li conec una tímida faceta literària de ficció amb la seua participació al llibre "Blanc sobre negre", recull de contes publicat en motiu del 75è aniversari de l’IES Joaquim Bau de Tortosa. M’agrada reivindicar la faceta de ficció dels periodistes, en el cas de Gustau en el camp de la poesia i de la narrativa curta.

"La Marfanta" no para de crèixer en el nombre de lectors i el nombre de blocs ebrencs tampoc. Tot un èxit per a un jove periodista que s’acaba de casar, endegant doncs el projecte més important de la seua vida. Va per tu, Gustau:

Veieu com resplendeixen/ els turons? Un silenci fred/ allarga els estels,/ l’univers omnipotent/ circula. Un bell somni/ pensa en altres temps,/ un plor d’enyor, cançó/ de remembrança, joves/ que creixen sense por,/ vells que han sofert tants de cops./ Descanseu, no ploreu./ Espargiu-vos arreu/ del menut univers que us envolta./ Blanques oliveres d’argent/ floriran i de la llavor/ creixeran il·lusions noves./ Tots serem prínceps, tots regnarem/ en un univers nou, sota el cel.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!