Emigdi Subirats i Sebastià

Albert Guiu és un dels millors poetes ebrencs de l’actualitat. És natural de Flix i llicenciat en Filologia Hispànica. El vaig conèixer durant els anys que va estar vinculat laboralment a l’Institut Ramon Berenguer IV d’Amposta, ja que participava en nombrosos actes de la Biblioteca Sebastià Juan Arbó. A més, aconseguia que un nombre considerable d’alumnes seus vinguessin als actes literaris. Era veritablement inaudit veure tantes cares joves en presentacions de llibres o recitals poètics, la qual cosa el convertí en una persona molt popular i en un mestre estimat.

El vaig tenir de convidat a finals del mes d’abril al programa radiofònic "Lletres Ebrenques". Ha estat, indubtablement, un dels millors escriptors convidats, ja que va donar mostres dels seus excel·lents coneixements literaris i dels seus dots en el camp de la recitació. A part, de recitar poemes propis, ens anava dient durant el programa tota mena de versos d’autors clàssics. Crec que malauradament s’està perdent la tradició d’aprendre versos de memòria, a la qual en altres sistemes educatius se li dóna molt de valor. És autor de dos excel·lents llibres de poesia, "Els versos de la prostituta" (2004) i "De la mà de la meva filla" (2007). El primer l’emmarcaria dintre de la poesia de caire social, ja que fa un crit al respecte a l’ésser humà vingui d’on vingui i de totes les esferes socials. El segon poemari és un homenatge a la seua iaia que pergué una filla en la postguerra, tragèdia personal que no va superar mai. Va rebre el premi Miquel Martí i Pol de 2006.

També he col·laborat amb Albert Guiu amb l’elaboració de dos reculls narratius, "L’Altre Nadal" (2006) i "Estius a l’Ebre" (2007), tots dos de l’editorial Aeditors. De ben segur que Guiu també prendrà part en el recull de contes que s’està elaborant a partir dels textos penjats a www.serretllibres.com.

Albert Guiu és, doncs, un jove escriptor a tenir en compte i un gran activista cultural. Va per tu, Albert:

He vist, de front i a consciència,/ allò que passaria, indubtable,/ i no he mogut un dit tan sols./ Resto immòbil, sense ganes,/ davant de l’esdevenidor/ que ja no m’escau./ No sóc de pedra, però descanso/ i no penso en cap futur,/ ni m’aferro al passat/ ni m’agraden els temps actuals,/ ni vull reescriure la història./ Respiro, treballo, estudio,/ escric i em concentro,/ no fumo ni bec ni me n’alegro,/ Sembla que només contemplo.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!