Imatge de Miravet
Josep M. Sáez ha estat elegit regidor de cultura de Miravet. La candidatura d’ERC va arrasar en les passades eleccions municipals, 6 a 1; ben segur que gràcies al carisma del cap de llista, Toni Borrell, i a la vàlua i coherència del conjunt de persones que la formaven. La primera imatge que et ve al cap quan penses en Miravet és la de l’imponent castell templer, un dels veritables emblemes de les Terres de l’Ebre. El nom d’aquest poble també recorda allò que hagués pogut ser si no hagués estat mutilat: el nom d’un estatut digne, que a la Moncloa van fer malbé el gran farsant i el líder de CiU.
Fa un parell de mesos vaig anar a conèixer Josep M. Sáez al seu lloc de treball, els Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Tortosa, on exerceix d’adjunt del flixanco Xavier Vega. Té 22 anys i és llicenciat en Ciències polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona. És membre de la junta directiva del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre. S’havia posat en contacte amb mi per mail arran de la meua demanda de subvenció per a l’estudi del literat exiliat Roc Llop i Convalia, fill de Miravet. Llop va guanyar els Jocs Florals de París de 1965, i és autor de nombrosos estudis pedagògics i de reculls poètics en llengua catalana, castellana i francesa. L’any que ve es complirà el centenari del seu naixement. L’estudi de la seua obra vindria a continuar els estudis endegats sobre els literats ebrencs de l’exili, Joan Cid i Artur Bladé, que enguany han agafat embranzida veritablement. Durant el mes de juny vam anar un dia a l’Arxiu Històric de Tarragona, on vàrem trobar nombrosa informació sobre aquest autor miravetà sobre el qual hem de fer un estudi plegats.
Vaig veure en la seua persona un jove inquiet, membre d’una nova generació de polítics locals que aposta pel país. Es considera regidor de cultura d’un poble de les comarques centrals dels Països Catalans. Crec que té un bon futur polític al davant i espero que de la nostra relació literària surti un bon fruit l’any que ve en el marc d’un altre centenari. Va per tu, Josep Maria:
Quan l’home despertarà,/ dels seus somnis fugicers,/ ple de raons parlarà/ amb mots d’esperança,/ amb un veïnat obert a la conversa./ La humanitat no recordarà/ la buidor on era immersa./ L’home trencarà cadenes,/ mai més serà sord davant d’idees/ sanes, cec de pensaments lloables./ Contemplarà una vida joiosa,/ no creurà en l’eròtica del poder,/ serà un home nou amb tot l’alè.
