Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Companys de lletres (11): Víctor Cardona
Víctor Manuel Cardona i Eixarch té nom de rei, però és senzillament un capellà de poble: el rector de la parròquia Sant Joan Baptista de Campredó. Té 37 anys i és fill del Forcall (Els Ports). Activista cultural de primera línia, encomana entusiasme pels aspectes patrimonials del territori. La seva energia és veritablement inesgotable, allò que resulta difícil és seguir-li el ritme. A part de les seues tasques com a eclesiàstic, les quals són nombroses, s’ha encarregat en els darrers anys de dinamitzar el poble de Campredó, un xic ensopit donada la total manca de sensibilització cultural per part dels responsables polítics municipals.
Organitza nombroses trobades populistes que esdevenen aplecs ciutadans de germanor, sense oblidar les excursions amb joves i més grans (muntanya, neu i el que calgui). Tira endavant un interessant concurs de pessebres que ajuden a conservar la tradició pessebrista local que va portar a la construcció d’un pessebre monumental durant 10 anys (de la mà de l’excel·lent artista local Germán Machí).
Darrerament s’ha entestat en què hem de dignificar el patrimoni històric local, que es troba malauradament en condicions molt precàries. Feina et dono!!! Personalment, fa molts anys que estic en lluita permanent per la reivindicació de la restauració dels monuments medievals campredonencs, i no hem aconseguit res. Ell no para: coordina una comissió que treballi a favor dels monuments; organitza jornades de la Casa del Prat; estructura un seguit de plafons informatius del patrimoni, etc.
Víctor Cardona també té la seua faceta literària. Ha coordinat el llibre d’homenatge al seu oncle, Josep Eixarch Frasno, el qual va ser a la vegada coautor del llibre d’història de Campredó que jo vaig coordinar el 2002. Corresponsal de "Catalunya Cristiana", col·labora igualment amb diverses publicacions religioses i tira endavant el fulletó "Lo Campanar", com a portaveu de la parròquia campredonenca per al qual escric algunes notes històriques sota el títol de "Petjades". També va ser l’ànima de l’edició dels Goigs de la Mare de Déu de Solicrú, en els quals vaig incloure un apartat històric de l’ermita de Solicrú acompanyat d’un dibuix de la meua germana i la musicalització dels goigs (feta pel mateix rector).
Aquest incansable personatge que ha alterat la vida ciutadana de Campredó és el primer capellà al qual tracto de tu (potser no s’ha guanyat un respecte major!!!) De ben segur que es mereix alguns versos. Va per tu, Víctor:
Amunt i avall, per contrades inhòspites/ revisc sentiments ancestrals./ Canto a la creença suprema./ Obeeixo el càntic de l’infinit/ humà, pròsper, entenedor/ de gents de tots els caires./ Sento la presència divina propera/ en els moments d’infàmia i en els de joia./ I sóc feliç amb esperit humanitari./ I regna en mi la pau d’amor/ la més tendra qualitat humana.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Xeic, com mos ham tornat!
Tant d’MDT i Catalunya lliure…i ara paco gas pactant amb la dreta més rància, cavernícola i espanyolista de Roquetes…i l’Emigdi de poeta pseudo-religiós, i cantant les excel·lències dels del Patronat de Tortosa (Bel).
Fas bé, això de "morir con las botas puestas" no funciona: amb els anys un canvia…