Emigdi Subirats i Sebastià

Carme Jiménez és la directora de l’Institut Ramon Muntaner, l’IRMU, que aplega un bon nombre de centres d’estudis d’arreu dels Països Catalans. La vaig conèixer en el marc del II Congrés de la Diòcesi de Tortosa. Carme Jiménez és una noia molt activa, que fa una feina extraordinària en el camp de la cultura.

Vaig necessitar el seu ajut quan demanàrem una subvenció per tirar endavant el portal literari www.cidimulet.org, que era un dels grans projectes del centenari del naixement de l’il·lustre escriptor jesusenc. Va fer una feina molt seriosa i la web ja és una realitat que ha rebut més de 3500 visites en els darrers 7 mesos.

Crec que l’IRMU és una eina extraordinària que dignifica la nostra cultura. Admet i coordina tota mena d’activitats. A Carme Jiménez m’agrada explicar-li els meus projectes literaris ja que es mostra sempre receptiva i amb ganes de col·laboració.  Recentment li he explicat la intenció d’homenatjar la novel·la "Terres de l’Ebre" d’Arbó en el 75è aniversari de la seua publicació. Com sempre, es va mostrar interessada en què aquest acte tiri endavant a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d’Amposta.

Carme Jiménez i l’IRMU ha tingut una aportació important en actes tan importants com la Fira del llibre i l’autor ebrencs de Móra d’Ebre, el Congrés Ramon Cabrera o el Centenari d’Artur Bladé i Desumvila. També varen participar a la I Fira literària Joan Cid i Mulet, durant la qual tinguérem la possibilitat d’intercanviar opinions.

Va per tu, Carme:

Un home lliure cerca ésser com el mar,/ una mar blava roman del tot oberta,/ brollen sentiments purs en un esperit sa/ i un amor vertader per una dona maca./ Cerca quelcom, la imatge de l’esperança,/ reflectida en uns ulls clavats a un cor obert,/ i sent un bell brunzit d’un petit ocell,/ un cant fermós amb aires de recança./ un so amable alegra l’oïda amb plaer,/ un home eixit de l’abisme solitari,/ i la mar, la gran encisera,/ seu gelosa en un món d’encanteri./ Carn de natura, essència inacabable,/ plena de sang, de terra dintre el cor,/ que visqui la vida i mori la mort,/ que regni la pau més perdurable.