Emigdi Subirats i Sebastià

Montse Palau és professora de literatura catalana de la URV. Fa més de 25 anys que hi treballa, amb la qual cosa ha impartit classes a diverses generacions de professors de català actuals.  Va doctorar-se a la universitat de Barcelona el 1987. És una escriptora prolífica que ha conreat gèneres molt diversos. Ha publicat entre d’altres: La narrativa al Camp de Tarragona 1939 – 1985 (1986) o Dones i literatura, present i futur (1997). També ha escrit la introducció i ha tingut cura de l’edició de llibres com Els balls parlats de la Catalunya Nova (1992) i Feliçment, jo sóc una dona (1994) de M. Aurèlia Capmany.
És l’autora de diversos estudis de caràcter acadèmic, entre els quals destaquen Mercè Rodoreda. Mirall trencat: La retòrica dels detalls (1988); Jaume Vidal Alcover: el narrador (1992); J.V. Foix, Màrius Torres i una Nova de darrera hora (1993); Autoras catalanas: doble marginación y doble rebelión (género y nacionalismo en Cataluña) (2000); i Homes de pitiminí. Els personatges masculins en la novel·la rosa catalana actual (2000). L’any 1989 publica la seva primera novel·la, Interferències, a la qual segueixen Cadires confortables (1990); Suspíria (1994); la narració per capítols publicada al Nou Diari L’altra cara de la lluna; Fa sol (1997); Vigila Virgília! (1998); En el nom del pare (1999); i Home blanc hetero busca… (2000).

La vaig conèixer fa uns anys quan em vaig matricular a l’assignatura "Monografies catalanes" que ella dirigia. Va ser tota una novetat per a mi ja que tots els treballs els havíem d’enviar via internet. Vàrem estudiar l’obra i personalitat de dues grans escriptores de la literatura catalana, Mercè Rodoreda i M. Aurèlia Capmany. Val a dir que m’ho vaig passar molt bé fent aquesta assignatura i va ser tota una experiència el fet de treballar-la únicament a la xarxa.

Recentment he tingut l’oportunitat de tornar a estar en contacte amb ella, ja que ha pres part en el curs "Literatura ebrenca de l’exili" que hem organitzat a Jesús (Baix Ebre). Va encarregar-se d’una ponència molt interessant, en la qual va contextualitzar el primer exili dels escriptors catalans al sud de França.

S’ha especialitzat en temes concernents al món de la dona, i els darrers estudis que li conec són sobre la Mercè Rodoreda, una de les grans novel·listes europees del segle XX. De ben segur que l’any que ve en motiu del centenari del naixement de l’escriptora, la Montse Palau ens donarà a conèixer nous estudis i hi tindrà un bon protagonisme.

Va per tu, Montse:

Somnio versos de poetes/ que al·lucinen, que cerquen/ mots fantasiosos/ per parlar de fums i roïnes/ memòries./ Músiques de ritmes/ africans, ballen les esperances,/ en un present sense igual/ i un futur amb viatges/ a ciutats d’història plenes/ que fan emblema de belleses/ d’altres móns, altres galàxies.