Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Companyes de lletres (38): Maria Josep Margalef
|
|
Maria Josep Margalef és professora de llengua i literatura catalana a l’IES Ramon Berenguer IV d’Amposta i l’actual presidenta de l’Institut d’Estudis Comarcals del Montsià, entitat amb la qual col·laboro amb assiduïtat. Vaig entrar en contacte amb ells a partir de la presentació de la meua segona novel·la, Vora l’Iber, que l’IECM organitzà al maig de 2002 amb parlament de la mateixa M. Josep Margalef. Donat el tema de la novel·la, la denúncia sense embuts del transvasament de les aigües de l’Ebre, vaig creure adient no presentar-la a la biblioteca per evitar problemes amb un membre en particular del govern municipal ampostí, de caire transvasista. A partir d’aquí no he aturat la meua relació amb l’IECM. He anat publicant articles a la revista "Ramàs", d’estudis històrics, que apareix de manera irregular. Em van concedir el premi "La nostra gent" de monografies sobre ciutadans del Montsià al novembre de 2002 per un estudi sobre l’artista ampostí Emili Bonet i Casanova. Aquest assaig ha sortit publicat al febrer de 2002 i serà presentat a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó el proper 5 de setembre, per part de l’escriptor amateur ampostí Rafel Duran (igualment col·laborador de l’IECM).
Maria Josep Margalef també ha pres part en el recull de contes "Estius a l’Ebre" d’Aeditors, amb el conte "Koré". Personalment he presentat el meu conte "Deadline". Tot i ser una gran afeccionada a l’escriptura, encara romania inèdita i ha estat un descobriment.
La tasca actual de l’IECM s’emmarca dintre de la reivindicació d’una seu permanent de l’antiga Castellania d’Amposta a la capital del Montsià i d’un arxiu comarcal. També és important donar una periodicitat estable a la revista "Ramàs". El conjunt de persones que impulsen l’IECM, totes elles vinculades estretament al món docent, mereixen el nostre més sentit reconeixement: Maria Josep Margalef, Susanna Ferré, Rafel Haro, Màrius López, Domi, Goretti Gallart i Gabriel Perles.
Va per tu, Maria Josep:
Malgrat tot somnio amb perles/ de valor incalculable, belles maragdes/ lluminoses en els capvespres de colors/ de nits estelades, lluna plena de raigs/ que endinsen l’amor en el seu silenci./ Sobre la sorra humida de les platges/ creixen roses/ amb uns colors d’un altre món./ Una bellesa impecable,/ una gran combinació de sabor,/ una olor a sana terra del desig./ Corre l’aigua, bufa el vent,/ s’altera la mar en la seua immensa/ capa, onades d’aigua salada/ en un somni ple d’amples recances,/ buit d’enveges i malencolia./ És el principi de l’estació més pura,/ és l’adéu a la buidor dels sentiments./ És el càntic de la més bella poesia.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
He de dir que entre els 39 escriptors ebrencs pocs en coneixia, tot i que estic fent el possible per descubrir-los, pero a Maria Josep no em calia, fa temps que l’he descoberta i he de reafirmar el dit. Em sorpren tot el que arriba a saber de tot!
Gràcies Emigdi.
Maria Josep Margalef és una persona especial. Una guerrillera en el nom de la cultura, cosida amb molt bones essències: paciència, sapiència i bondat.
Especial també per a tots aquells que tenim la sort de coneixer-la. Perquè sempre aplaudeix la sort d’altri i sempre està disposada a escoltar, aconssellar i ajudar en temps difícils.
Per tant a llegir el seu conte i a demanar-li que n’escrigui més i que segueixi endavant en la seva tasca de motor cultural de les velles estampes d’Amposta i la resta d’indrets de l’Ebre.
Salut per a tothom.