Emigdi Subirats i Sebastià

Carme Monllau, Jordi Martí i Teresa Rovira

Teresa Rovira ha estat "la" meua llibretera durant els darrers 16 anys. Per mi, no és poca cosa. Era la propietària de la llibreria "El Temple" de Tortosa, que regia conjuntament amb el seu company Jordi Martí (no m’agrada usar la paraula "home" o "marit"). Era una llibreria de referència a la ciutat,  de manera especial per als amants del llibre en català. En aquesta llibreria es practicava la discriminació positiva envers la nostra llengua. Com som un país d’autoodi aquesta situació no era entesa per tothom, és a dir, per alguns "progres" de rojigualda. Teresa era una llibretera de cap a peus. El matí que tenia un moment lliure solia passar per allí per fer petar la xerrada amb l’amiga Teresa. Compartíem molts ideals i un model de viure. Compartíem igualment un patriotisme no dissimulat, un gran amor a la nostra terra i a la nostra llengua. Natural d’Ulldecona, ha viscut els darrers anys al meu poble, Campredó. Jo vaig ser precisament qui els va aconsellar de comprar la seua casa a un preu molt assequible en aquell temps. Militant d’ERC des dels primers anys de la dècada de 1990, va realitzar al costat de Jordi un treball sord per tal de consolidar el partit a la ciutat, i se’n sortiren. Varen ser l’ànima republicana en un període d’oblit i ostracisme.

Jordi Martí és llicenciat en Filosofia i acaba d’aconseguir uns magnífics resultats en les darreres oposicions al cos docent de secundària. Felicitats, de tot cor! Ha estat membre del Consell Assessor del diari "El Punt" i del Consell de Redacció de la cultural revista "Rels" de Tortosa, al costat d’Adrià Chavarria. Per a la revista "Recapte" (portaveu del Moviment de Mestres per la renovació pedagògica) va escriure un interessant dossier de recerca dels llibres de narrativa publicats per autors de les comarques centrals dels Països Catalans.

 Teresa, Jordi i la seua mare, Carme, formaven un tàndem enyorat. Enguany per la diada de Sant Jordi ens sentíem un xic orfes a la ciutat, en haver perdut el nostre centre de referència. La darrera vegada que els he vist va ser en motiu de la presentació del meu llibre "Joan Cid i Mulet, testimoni catalanista d’una ciutat i d’un temps", ja que varen tenir la gentilesa d’acompanyar-me. Precisament, he d’agrair-li a Jordi Martí el fet que va ser la primera persona que em va explicar la personalitat intel·lectual i catalanista de l’escriptor jesusenc, el qual he estudiat a fons en els darrers 5 anys.

Jordi i Teresa tornen a viure a Ulldecona. Teresa és "falduda" de vocació i té un parlar "ulldeconenc"… Estan un xic apartats del món de la política i decebuts d’alguns pactes incoherents del partit dels seus amors. Són bona gent i són patriotes dels peus al cap. Va per vatros, Jordi i Teresa:

On passa aquell fil de llum/ entre pedres sobreposades,/ allí hi ha la catedral/ dels cors humans,/ dels sentiments aguts,/ dins d’aquells/ que al sentit d’un sol dia/ situen toa una vida./ Després de la tempesta/ – que ha trencat les latituds del món -/ com en una illa,/ romanen els nostres morts./ Últim refugi del viure./ Nosaltres – en canvi- vivim,/ encarquerats, tots junts,/ dins dels nostres ulls tancats./ Nosaltres vivim/ i demanem tothora: la LLIBERTAT.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!