Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Companyes de lletres (10): Joana Serret
 |
Joana Serret és la bibliotecària d’Amposta per excel·lència, fa 25 anys que és responsable d’una biblioteca activa que porta el nom de l’il·lustre novel·lista ebrenc, Sebastià Juan Arbó. És una llàstima que les meues limitacions en el camp de la informàtica no han permès incorporar alguna foto seua que hi ha a la xarxa i la deixen molt afavorida. |
Amb Joana Serret m’uneix una estretíssima relació d’amistat, apreci i col·laboració. Fa 16 anys que treballo a Amposta, ciutat en la qual m’he integrat totalment. He organitzat nombrosos actes colze a colze amb Joana i el seu ajudant Carlos Serrano, amb els quals tens assegurat treball i eficàcia. Els responsables de la Biblioteca ampostina culpables de debò el 2006 de l’èxit de la capitalitat de la cultura catalana que tan orgullosament defensà la vila ebrenca. I ho he repetit mil vegades i ho continuaré fent. Davant d’algunes incompetències polítiques, actituds grolleres i desafiants, tenim el treball de Joana i Carlos, que com una formigueta va fent forat. Que consti que açò ho dic jo, no ells!
He presentat tots els meus llibres a la biblioteca, on sóc sempre benvingut. De vegades em considero com el xiquet mimat del centre, ja que tota iniciativa que proposa s’acaba realitzant. I tenim en ment actes de veritable qualitat: el dia 28 de juny celebrarem la segona vetllada poètico-musical per reviure les antigues revetlles de Sant Pere. De la mà de poetes com Albert Guiu, Rafel Duran, Rafel Haro, jo mateix, i de la llibretera Clara Salvadó, intentarem homenatjar la poesia i considerar-la com una cosa popular i festiva. Al setembre tenim el repte d’honorar la novel·la per excel·lència de casa nostra, Terres de l’Ebre d’Arbó, i de ben segur que ens sortirà un acte a l’alçada del mític relat. L’octubre donarà la benvinguda a una trobada d’escriptors comarcals, durant la qual analitzarem la salut de les nostres lletres. Mentre que el novembre abraçarà la figura de Cid i Mulet, en una biblioteca que porta el nom d’un escriptor mític coetani de l’intel·lectual jesusenc. Exposicions, presentacions de llibres, tallers culturals, actes juvenils, completen una tasca activa i ben feta que mereix el reconeixement ciutadà.
Joana Serret va ser una de les pioneres dels premis literaris a Amposta als anys 1980, amb l’organització de certamens populars i estudiantils que tingueren un bon ressó en el seu temps, en una ciutat que no ha tingut mai un moviment literari de pes (com altres ciutats de la zona: Benicarló, la Ràpita, Móra d’Ebre, etc.).
De vegades Joana Serret es col·lapsa, s’altera davant de les injustícies quant al tracte humà. Voldria revel·lar-se i de sobte reflexiona: té una feina en la qual s’han d’engolir uns quants gripaus. Demà serà un altre dia, en el qual el sol lluirà i tornarem a parlar de projectes i a posar-li il·lusió. Va per tu, Joana:
En una terra llisa i humida/ en el banc d’un flumen amb cabal/ s’erigeix un centre literari/ amb llibres, enginy i solera./ I canta el poeta amb veu de lletra,/ i m’embriago d’immensitat,/ i sento el sospir dels anhels més íntims./ Callo i penso en un futur culte,/ tranquil, solidari i patri./ Faig memòria de temps pretèrits,/ revisc la història profunda/ i segueixo estimant, el meu poble.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Joana: La bibliotecària complerta
Joana és veina d’un riu de lletres,
indígena d’una mar envoltada de mots,
habitant d’un llac on neden les paraules,
i les lletres, els mots i les paraules
celebren aquest veinatge
amb històries plenes de profunditat,
amb rimes d’amors encisadors,
amb obres de teatre on parla el cor,
i ho fan per agraiment a aquesta bibliotecària
que ha lligat al mot d’Amposta
al d’una biblioteca que respira amb alè propi.
Aquesta dona de cabells foscos
esperit clar i llum de lluna als ulls
li ha encés l’espelma càlida
de l’autenticitat de la feina ben feta.