Emigdi Subirats i Sebastià

El  poble de Campredó, que ha anat
consolidant-se i agafant dinamisme i personalitat, presenta una evolució
històrica significativa, la qual cosa ha fet deixar enrera moltes de les
petjades del passat. El model de vida basat exclusivament en l’agricultura i
concretament en el conreu de l’oliva, la garrofa i l’arròs, ha donat pas a una
societat industrialitzada i comercial; mentre que d’aquell poble humil de
finals del segle XIX i principis del XX, el progrés del qual havia de dependre
durant molt temps en bona part del rendiment de les terres de l’heretat
d’Ayuso, només en queda el record llunyà que ens ha anat arribant sobretot
mitjançant les històries que la tradició oral ens ha anat passant de generació
en generació .
L’entrada en funcionament del Polígon
Industrial Baix Ebre l’any 1975, que ocupa una superfície total de 111
hectàrees de les quals 82.6 són ocupables, va transformar completament l’estructura
laboral dels campredonencs, i ha esdevingut el motor econòmic de la població.
Un dels polítics i pensadors tortosins de més renom, en Josep Bayerri, en la
seua obra  Tres reflexions, arriba a proposar Campredó com a
un possible centre neuràlgic de la comarca, donada la seva bona situació dins
de l’eix Tortosa-Amposta que hauria d’assumir la capitalitat de les Terres de
l’Ebre:

El lloc central que es concreta com a nou
element vertebrador i impulsor del conjunt regional queda definit dins un
cercle de 6000 mts de radi a partir d’un punt situat vora campredó. els nuclis
de població integrats serien: Tortosa-Ferreries, Raval de Jesús, Roquetes, La Ravaleta, Vinallop,
Masdenverge, Amposta, Santa Bàrbara, a la riba dreta del riu; i Tortosa-casc
antic i Eixample, Polígon Industrial Baix Ebre, Campredó, Font de Quinto,
l’Aldea-Paitrossos i l’Aldea-Hostal dels Alls a l’esquerra de l’Ebre… No hi
ha dubte que a Tortosa li ha de correspondre una funció institucional i
cultural, però també és palès que els serveis relatius a l’agricultura i a
l’explotació turística del riu, es poden situar a amposta, l’Aldea apareix com
nucli de comunicacions (Autopista, carreteres, nova Estació ferroviària, centre
de transports), i Campredó, tal vegada Santa Bàrbara- Vinallop, com a centres
de les àrees industrials.
A més, un bon nombre de
llibres costumistes que immortalitzen les tradicions locals (els veritables
espills del poble), han volgut reflectir la història xicoteta d’un poble amb
mancances però amb notables aspiracions, la qual cosa ha estat conseqüència
directa d’una lluita constant, fructuosa i incansable dels seus habitants.
No
deixa de ser curiós que fins i tot l’origen del nom del poble plantegi una
problemàtica singular, amb la qual es barregen aspectes etimològics i
d’avaluació dels estudis històrics. En Benvingut Oliver a ” La Història del
Dret de Catalunya” ens parla del Campus Rotundus, d’on ell creu que derivà la paraula Camp-redó. Altres
estudiosos com Ramon Miravall, han trobat en les nostres arrels el nom del Port-rodó,
que deien que formava part de l’estuari proper a Tortosa. Francesc Carreras
Candi a La
Navegació en l’Ebre, arriba a proposar el nom de
Can redó (Casa d’en redó). En
canvi, Enric Bayerri en el capítol d’hidrografia superficial de la comarca,
dóna la seva opinió sobre les diferents valoracions i anàlisis que havien
portat a conclusions molt confuses sobre l’origen d’aquest topònim:

Però, la veritat sigui dita, el valor de
l’argument etimològic està molt lluny de ser indiscutible, per diverses raons
lingüístiques i científiques. en primer lloc, és arbitrària i no comprobada amb
documents, la identificació de Campredó en Port Redó. La donen per segura
aquells que ignoren que aquell primer toponímic no significa “campo
redondo”, sinó roca o penya redona i que la seva vertadera grafia no és Campredó,
sinó Cantredó, que equivaldria a “Canto redondo” dels Castellans, el
primer component del qual perdura en Cantavieja, amb significació de roca
antiga. A més, concedint, per sense admetre-ho, que Campredó signifiqués Campo
redondo, o de figura redona o circular, quina proba es podria per lògica deduir
per a sostenir que el mar envoltava aquells paratges? Cap. El punt de vista més destacat ens el dóna l’historiador i museòleg tortosí
Jesús Massip, quan afirma que és il·lícit l’existència d’un (-), atès que la
gent diu Cambredó, la qual cosa nega almenys fonèticament tota separació dels
dos termes, i etimològicament sembla que ens porta a alguna cosa més pròxima a
cambra que a cap altre ètim. Afirma que tota la documentació que coneixem
grafia el nom de Campredó, junt i no separat, mentre que fa esment de
l’existència de documents del segle XIII on apareix la signatura d’un notari
del rei d’Aragó a Palerm, de nom Petri de Cambredó, que documenta
l’antropònim coincident amb la pronunciació de la gent del poble, i legitima el
que puguen mantenir el nom en la seva forma tradicional, Campredó.

Aquesta tesi està avalada per la documentació
aportada per l’historiador tarragoní Emili Morera en la seva obra ” Tarragona
cristiana”, on fa esment del notari Pedro de Campredón (sembla evident que
és el mateix Petri de Cambredó) i de les seves funcions al servei de la Corona d’Aragó; així com en
Josep Iglésias en els seus estudis sobre fogatges de l’any 1496 a les vegueries del sud
del Principat (Montblanc, Tarragona, Tortosa i el comtat de Prades), anomena
com a residents al territori els ciutadans Jaume de Campredó i Luis gendre d’en
Campredó, amb el topònim ja junt. L’Institut d’Estudis Catalans (l’òrgan
que té les competències pel que fa a l’ús dels topònims catalans) va prendre
finalment part en aquest conflicte toponímic, mitjançant la publicació en un
document de la secció filològica III, en la pàgina 158, on aclareix
textualment: Campredó (poble del municipi de Tortosa, Baix Ebre). Data de
la resolució: 11 de febrer de 1994. Sense guionet d’acord amb la pronúncia general
del topònim.

Quant a les primeres aparicions del terme en
una obra literària de ficció, l’admirat cavaller medieval Cristòfol Despuig,
fill d’una històrica nissaga tortosina, en el seu trascendental llibre per a la
literatura catalana, Els Col.loquis de la Insigne ciutat de
Tortosa (l’obra més renaixentista escrita en la nostra llengua),
concretament en el col.loqui quart que fa referència a la fundació de Tortosa,
fa una curta però significativa menció de la importància estratègica del poble:
de creure és que aquest serà lo que edificà Tubal en l’entrada del riu Ebro
que, puix no distava de la vora del riu, segons que llavons era més d’una
llegua, perquè com he dit la mar en aquell temps passava deçà Amposta i
arribava fins a Campredó i La
Carrosa, bé es pot dir que era Tortosa en l’entrada del riu.
Mentre continuava insistint amb aquest fet geogràfic, es mostra interessadíssim
en donar veracitat a les seves tesis sobre la fundació de Tortosa, la qual ell
considera un fet cabdal en la història de la Península Ibèrica,
a l’hora que vol donar mostres de coneixements arqueològics: També, així
mateix, veem que tota aquella bora aon la mar arribava, està circuïda de torres
antiquíssimes, començant de la torre de la Ràpita fins a la torre o castell de Camarles, i
en totes estes voredades d’on se retirava se troben per a vui, cavant, vestigis
d’aço, especialment en estos anys proppassats, cavant en la Granadella, que és una
torre fort sitjada en la mateixa vora, que ara és lluny de la mar mitja llegua,
se trobaren en lo fondo pitxines i pilotes de mar, i en Campredó, que és una
altra torre també fort que, com he dit, està molt amunt d’Amposta i una llegua
de Tortosa, se són trobats rastres casi semblants ad aquestos. Finalment es
decideix a fer la següent conclusió agosarada, la qual ha anat sentant càtedra
durant diverses centúries d’estudis històrics sense gaire fonament, i ha ajudat
a crear una imaginativa literatura oral i popular, tot i que en els darrers
anys s’està discutint sobre la veracitat d’aquestes afirmacions: Per tot açò consideram
i és cosa certíssima que la mar, al temps que Tubal arribà a Ebro, aplegaria a
Amposta i Campredó, que tot és casi una cosa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!