El mateix poble de Campredó que ha anat consolidant-se i agafant dinamisme i personalitat, presenta una evolució històrica significativa, la qual cosa ha fet deixar enrera moltes de les petjades del passat. El model de vida basat exclusivament en l’agricultura i concretament en el conreu de l’oliva, la garrofa i l’arròs, ha donat pas a una societat industrialitzada i comercial; mentre que d’aquell poble humil de finals del segle XIX i principis del XX, el progrés del qual havia de dependre durant molt temps en bona part del rendiment de les terres de l’heretat d’Ayuso, només en queda el record llunyà que ens ha anat arribant sobretot mitjançant les històries que la tradició oral ens ha anat passant de generació en generació .
L’entrada en funcionament del Polígon Industrial Baix Ebre l’any 1975, que ocupa una superfície total de 111 hectàrees de les quals 82.6 són ocupables, va transformar completament l’estructura laboral dels campredonencs, i ha esdevingut el motor econòmic de la població. Un dels polítics i pensadors tortosins de més renom, en Josep Bayerri, en la seva obra "Tres reflexions", arriba a proposar Campredó com a un possible centre neuràlgic de la comarca, donada la seva bona situació dins de l’eix Tortosa-Amposta que hauria d’assumir la capitalitat de les Terres de l’Ebre:
El lloc central que es concreta com a nou element vertebrador i impulsor del conjunt regional queda definit dins un cercle de 6000 mts de radi a partir d’un punt situat vora campredó. els nuclis de població integrats serien: Tortosa-Ferreries, Raval de Jesús, Roquetes, La Ravaleta, Vinallop, Masdenverge, Amposta, Santa Bàrbara, a la riba dreta del riu; i Tortosa-casc antic i Eixample, Polígon Industrial Baix Ebre, Campredó, Font de Quinto, l’Aldea-Paitrossos i l’Aldea-Hostal dels Alls a l’esquerra de l’Ebre… No hi ha dubte que a Tortosa li ha de correspondre una funció institucional i cultural, però també és palès que els serveis relatius a l’agricultura i a l’explotació turística del riu, es poden situar a amposta, l’Aldea apareix com nucli de comunicacions (Autopista, carreteres, nova Estació ferroviària, centre de transports), i Campredó, tal vegada Santa Bàrbara- Vinallop, com a centres de les àrees industrials.
A més, un bon nombre de llibres costumistes que immortalitzen les tradicions locals (els veritables espills del poble), han volgut reflectir la història xicoteta d’un poble amb mancances però amb notables aspiracions, la qual cosa ha estat conseqüència directa d’una lluita constant, fructuosa i incansable dels seus habitants.
No deixa de ser curiós que fins i tot l’origen del nom del poble plantegi una problemàtica singular, amb la qual es barregen aspectes etimològics i d’avaluació dels estudis històrics. En Benvingut Oliver a "La Història del Dret de Catalunya" ens parla del Campus Rotundus, d’on ell creu que derivà la paraula Camp-redó. Altres estudiosos com Ramon Miravall, han trobat en les nostres arrels el nom del Port-rodó, que deien que formava part de l’estuari proper a Tortosa. Francesc Carreras Candi en "La Navegació en l’Ebre", arriba a proposar el nom de Can redó (Casa d’en redó). En canvi, Enric Bayerri en el capítol d’hidrografia superficial de la comarca, dóna la seva opinió sobre les diferents valoracions i anàlisis que havien portat a conclusions molt confuses sobre l’origen d’aquest topònim:
Però, la veritat sigui dita, el valor de l’argument etimològic està molt lluny de ser indiscutible, per diverses raons lingüístiques i científiques. en primer lloc, és arbitrària i no comprobada amb documents, la identificació de Campredó en Port Redó. La donen per segura aquells que ignoren que aquell primer toponímic no significa "campo redondo", sinó roca o penya redona i que la seva vertadera grafia no és Campredó, sinó Cantredó, que equivaldria a "Canto redondo" dels Castellans, el primer component del qual perdura en Cantavieja, amb significació de roca antiga. A més, concedint, per sense admetre-ho, que Campredó signifiqués Campo redondo, o de figura redona o circular, quina proba es podria per lògica deduir per a sostenir que el mar envoltava aquells paratges? Cap.
El punt de vista més destacat ens el dóna l’historiador i museòleg tortosí Jesús Massip, quan afirma que és il.lícit l’existència d’un (-), atès que la gent diu Cambredó, la qual cosa nega almenys fonèticament tota separació dels dos termes, i etimològicament sembla que ens porta a alguna cosa més pròxima a cambra que a cap altre ètim. Afirma que tota la documentació que coneixem grafia el nom de Campredó, junt i no separat, mentre que fa esment de l’existència de documents del segle XIII on apareix la signatura d’un notari del rei d’Aragó a Palerm, de nom Petri de Cambredó, que documenta l’antropònim coincident amb la pronunciació de la gent del poble, i legitima el que puguen mantenir el nom en la seva forma tradicional, Campredó.
Aquesta tesi està avalada per la documentació aportada per l’historiador tarragoní Emili Morera en la seva obra "Tarragona cristiana", on fa esment del notari Pedro de Campredón (sembla evident que és el mateix Petri de Cambredó) i de les seves funcions al servei de la Corona d’Aragó; així com en Josep Iglésias en els seus estudis sobre fogatges de l’any 1496 a les vegueries del sud del Principat (Montblanc, Tarragona, Tortosa i el comtat de Prades), anomena com a residents al territori els ciutadans Jaume de Campredó i Luis gendre d’en Campredó, amb el topònim ja junt.
L’Institut d’Estudis Catalans (l’òrgan que té les competències pel que fa a l’ús dels topònims catalans) va prendre finalment part en aquest conflicte toponímic, mitjançant la publicació en un document de la secció filològica III, en la pàgina 158, on aclareix textualment: Campredó (poble del municipi de Tortosa, Baix Ebre). Data de la resolució: 11 de febrer de 1994. Sense guionet d’acord amb la pronúncia general del topònim.
Quant a les primeres aparicions del terme en una obra literària de ficció, l’admirat cavaller medieval Cristòfol Despuig, fill d’una històrica nissaga tortosina, en el seu trascendental llibre per a la literatura catalana, "Els Col.loquis de la Insigne ciutat de Tortosa" (l’obra més renaixentista escrita en la nostra llengua), concretament en el col.loqui quart que fa referència a la fundació de Tortosa, fa una curta però significativa menció de la importància estratègica del poble: de creure és que aquest serà lo que edificà Tubal en l’entrada del riu Ebro que, puix no distava de la vora del riu, segons que llavons era més d’una llegua, perquè com he dit la mar en aquell temps passava deçà Amposta i arribava fins a Campredó i La Carrosa, bé es pot dir que era Tortosa en l’entrada del riu. Mentre continuava insistint amb aquest fet geogràfic, es mostra interessadíssim en donar veracitat a les seves tesis sobre la fundació de Tortosa, la qual ell considera un fet cabdal en la història de la Península Ibèrica, a l’hora que vol donar mostres de coneixements arqueològics: També, així mateix, veem que tota aquella bora aon la mar arribava, està circuïda de torres antiquíssimes, començant de la torre de la Ràpita fins a la torre o castell de Camarles, i en totes estes voredades d’on se retirava se troben per a vui, cavant, vestigis d’aço, especialment en estos anys proppassats, cavant en la Granadella, que és una torre fort sitjada en la mateixa vora, que ara és lluny de la mar mitja llegua, se trobaren en lo fondo pitxines i pilotes de mar, i en Campredó, que és una altra torre també fort que, com he dit, està molt amunt d’Amposta i una llegua de Tortosa, se són trobats rastres casi semblants ad aquestos. Finalment es decideix a fer la següent conclusió agosarada, la qual ha anat sentant càtedra durant diverses centúries d’estudis històrics sense gaire fonament, i ha ajudat a crear una imaginativa literatura oral i popular, tot i que en els darrers anys s’està discutint sobre la veracitat d’aquestes afirmacions: Per tot açò consideram i és cosa certíssima que la mar, al temps que Tubal arribà a Ebro, aplegaria a Amposta i Campredó, que tot és casi una cosa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!