Emigdi Subirats i Sebastià

COMENTARIS
HISTÒRICS SOBRE CAMPREDÓ

El lloc estratègic que ocupa Campredó li ha permès ser al llarg de la història una de les portes més actives d’entrada a la vila principal que rega l’Ebre català, el qual  ha jugat un paper fonamental en el dinamisme del comerç fluvial i en els nombrosos assetjaments que ha sofert la ciutat. El famós historiador romà Titus Livius, nascut l’any 64 abans de l’era cristiana, en la seva gegant obra “Ab urbe condita” (Història de Roma), fa referència a una gran batalla que va tenir lloc segons molts estudiosos al territori que ocupa l’actual Campredó, a la qual la historiografia no ha donat la deguda ressonància històrica. En Titus Livius va ser un gran orador, fabricador de mites i llegendes, que va arribar a escriure uns cent vint llibres de la història romana, tots ells plens d’històries fantasioses i conclusions força parcials, destinades a eixamplar la grandesa del nom de Roma i el seu esperit imperial. Les seues cites han estat recollides per una gran quantitat d’historiadors (Manel Beguer, Ramon Miravall, Josep Iglésias etc), les quals els dóna peu a parlar del famós Port-rodó (auxiliar del de Tortosa)  i de l’estuari suposadament situat a l’alçada de la nostra partida.Al segle XVII, el prevere Francesc Martorell, a Historia de la
Antigua Hibera, mostrava les seves teories sobre la
fundació de la ciutat i la situació d’Hibera, la gran incògnita de la
historiografia local, així com també feia esment de la famosa batalla durant
les guerres púniques: Los desta comarca
por ser la facción de los cartagineses, desde unas torres que estan sembradas
por las costas (que sin duda son las que hoy llamamos Camarles, Granadella,
Burjacenia y Rocacorba) avisaron a Hasdrubal del designio del enemigo. El
secret d’Hibera, mai no esbrinat, ha fet omplir llargues pàgines amb hipòtesis
infundades, i trencar el cap tant als historiadors locals com als especialistes
en l’era antiga. En ple segle XX, en  Manuel
Beguer a Compendio de la Historia de Tortosa fa
les següents argumentacions: Los historiadores griegos anteriores, no son
precisos en sus indicaciones respecto a nuestra geografía comarcal, pero ya
Tito Livio al hablar de las guerras púnicas y describir la gran batalla librada
cerca de Campredó, antiguo Port-redó, nombra por primera vez a Hibera,
población cercana a aquel lugar, que califica de opulentísima.

Especialment interessants són les valoracions d’en Jordi Diloli, en un dels
darrers estudis que s’ha publicat sobre el tema, quan entra en detalls sobre la
batalla que es va portar a terme a les boques de l’Ebre, la qual qualifica com
l’esdeveniment definitiu que acabà amb els cartaginesos, situant-la als nostres
terrenys: Altres autors afegeixen noves dades als fets de la batalla que els
navilis romans van fondejar al poble que és avui l’Ampolla; que l’enfrontament es produí a l’estuari de
l’Ebre, a uns sis kilòmetres de Tortosa, entre Campredó i Amposta, i no al
Delta, inexistent en aquell temps.

D’altra banda, la reconquesta cristiana sembla que va tenir un altre
episodi clau al nostre territori. Les naus catalanes que havien sortit de
Barcelona disposades a expulsar els sarraïns entraren riu amunt cap a la ciutat
que s’amagava darrera de la fortalesa de La Suda. Josep
Iglésias ens narra a La conquesta de
Tortosa: A dues milles de Tortosa les naus es van deturar i desplegaren de
bell nou les seves senyeres estendards i penons, aparellant-se per a iniciar el
desembarcament. En el mateix sentit, en Ramon Miravall a “Madina
Turtuxa” ens detalla: Els 260 vaixells catalans i els 266 navilis
genovesos  sembla ésser que
travessaren  sense ésser
atacats l’estret pas entre les talaies d’Amposta-La Candela i Quint-La
Carrova, accedint a l’amplitud de l’estuari, alhora que  continua: A dues milles de la ciutat,
probablement al port-rodó de Quint que controlava l’esmentada fortificació,
s’efectuava l’operació de desembarcament de tropes en aquesta operació
combinada per mar-riu i terra.

El segle XV, també va tenir el seu
conflicte bèl·lic. La Corona
d’Aragó ja estava ben consolidada, les forces catalanes havien aconseguit el
domini comercial de la
Mediterrània i establert nombroses colònies fins a les terres
de l’antiga Grècia, mentre que els Almogàvers havien imposat el seu domini
durant segles, mitjançant la força de les armes. Tot i això els conflictes pel
poder i les lluites entre les diferents classes socials continuaven vigents,
Catalunya sencera es va veure abocada a una de les habituals i destructives
guerres civils que han colpejat durament el nostre país. En Marian Galindo, un
intel·lectual calaceità molt ben considerat  a Tortosa, atès que era col·laborador
de la revista La Zuda i del Butlletí de Geografia i Història del Baix
Aragó que es publicava a la ciutat, va escriure una interessant obra
titulada Guerra Civil a Tortosa y su
comarca, en la qual ens detalla les condicions d’aquell conflicte i la seua
relació amb el nostre poble:

Las partidas realistas se
adueñaban de las torres y alquerías de los contornos precisando a sus dueños o
colonos a refugiarse dentro de los muros de la plaza y el Concejo en sus
frecuentes agobios hubo de echar mano de los censos que pagaba la Diputación de Tortosa
para constituir el crédito que exigían los mercaderes de Barcelona para la
previsión y envío de víveres a la ciudad, con todas  las seguridades y cautelas y
ocupando dichos mercaderes las pensiones de los censos para el paso del trigo y
demás virtuallas y equipo de la flotilla que había de custodiarles hasta
Tortosa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!