Ja fa uns quants dies que vaig acabar Tomàs Serra.
Tens molta raó en allò que va ser la primera novel.la i vas abocar-ho tot.
Realment, mentre la llegia, t’hi podia imaginar enmig de les seves línies. S’hi
nota el teu caràcter, els teus ideals i la manera de ser, impetuosa,
treballadora, infatigable i apassionada. Potser l’error va ser voler-hi abocar
massa coses, perquè hi havia moments en què la vida d’aquest Tomàs Serra girava
a massa velocitat, i semblava que li passaven massa coses molt diferents entre
elles per a poder pair-les bé i que potser caldrien tres novel.les per a
abastar-ho tot. En els teus últims contes i he trobat una mica més d’ironia, que
a mi personalment m’agrada molt, i una mica més també de maduresa. Però és que
no se li pot demanar maduresa a una opera prima..!
Segurament comparteixo amb tu que ara la faries
millor, si fossis capaç de concentrar-hi tota la teva empenta. D’altra banda,
malgrat tot, recordo haver-hi trobat molt més sentiment a Expedient 3295, que
probablement, és la que més m’ha agradat de les tres. Però la meva opinió no té
cap validesa, com la de qualsevol altre; ja tenim tots prou feina per fer el que
bonament podem.
Cal tenir en compte que tot això que t’he dit, no
serveix de res, perquè totes les crítiques i consells que pots rebre els has de
posar dins d’una coctelera, sacsar-la bé i, després… després ningú sap què
n’has de fer.
Salutacions i, sobretot, no paris.
Amb afecte,
Jesús M. Tibau, un que fa el que pot.