Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Avui dia la relació entre el Barça i l’estat asteca passa bàsicament per dos noms propis: Rafa Màrquez (inusitat golejador del dia) i Jonathan Dos Santos (una de les perles actuals de la inesgotable pedrera blaugrana). Voldria parlar però de la llarga relació entre l’entitat catalana i el futbol mexicà que va molt enrera en el temps. L’historiador futbolístic ebrenc i mexicà per excel·lència, Joan Cid i Mulet (Jesús 1907-Ciutat de Mèxic 1982), va publicar durant la dècada de 1960 l’enciclopèdia en quatre volums El libro de oro del fútbol mexicano. En aquest interessantíssim estudi enciclopèdic inclou nombrosos apunts que vinculen equips dels Països Catalans com el València CF i el Barça amb el desenvolupament futbolístic mexicà. Als anys 1920 es va fundar un equip amb jugadors catalans emigrats que portava el significatiu nom de CF Catalunya. Posteriorment, la plantilla del FC Barcelona va realitzar una històrica gira per Mèxic durant la Guerra Civil i alguns jugadors s’hi quedaren i realitzaren una magnífica carrera esportiva a l’únic país que no va reconèixer mai el règim franquista. El 1960 va veure la llum el primer volum de El libro de oro del fútbol mexicano , la veritable obra mestra deJoan Cid i Mulet, en una edició de luxe que es venia originàriament a 400 pessetes . Se’n varen editar 2000 exemplars en tela als tallers de l’històric editor català Bartomeu Costa-Amic. Va rebre el suport econòmic de la Cerveceria Cu Authemoc SA ,que era el patrocinador habitual de les manifestacions esportives mexicanes de l’època i que el va guardonar amb el significatiu trofeu Carta Blanca que atorgava a todos aquellos elementos que se destacan, sin omitir actividad deportiva alguna, en su íntimo deseo de orientar a la Juventud Mexicana hacia la práctica de un deporte.
Cid i Mulet va presidir l’equip de futbol de l’Orfeó Català de Mèxic i durant el seu mandat va refundar-lo amb el nom de FC Barcelona de Mèxic. El 1963 i el 1964 el Barça va realitzar una altra gira per Mèxic, que no va ser gaire exitosa quant a resultats ja que els blaugranes havien començat una crisi històrica que va durar fins el fitxatge de l’holandès Johan Cruyff el 1973. Cid i Mulet dedica tot un capítol del volum IV a l’esmentat esdeveniment, que va ser molt celebrat pels afeccionats al futbol del país que presidia un gran amic dels catalans, el General Lázaro Cárdenas. L’historiador ebrenc esmenta que el Barça havia d’enfrontar-se a l’Amèrica, però finalment es canvià l’equip capitalí justament per l’Atlante, el rival d’avui a Abu Dabhi. La següent crònica de Cid i Mulet retrata la història de les relacions entre el Barça i el seu rival d’avui: Y ya que estamos en el capítulo correspondiente, daremos immediatamente cuenta de la segunda visita del Barcelona a nuestro país. Las plazas previamente señaladas fueron Distrito Federal, Guadalajara y Monterrey. El equipo capitalino designado para recibir al Barcelona, había sido el América, pero por razones muy especiales fue designado en sustitución el histórico Atlante, que a la fecha pasaba por un buen momento. Reunidos los presidentes de los clubes capitalisnos acordaron el cambio y a la vez, administrar en sistema de cooperativa el juego de referencia. Se desconfiaba del éxito, en esta segunda ocasión, debido a que el equipo catalán estaba realizando una gira por sudamérica no con buenos resultados. Sin embargo, el público capitalino respondió acudiendo en gran número al Estadio Universitario. El Barcelona emprendió el regreso a Catalunya guardando de ésta su segunda visita en el transcurso de un año escaso, gratísimo recuerdo, si bien su estancia en nuestro país no pudo en ningún modo ser comparada a la de su primer viaje celebrado en septiembre de 1963. Con todo, tanto los resultados deportivos como la cordialidad que presidió todos los actos, dejaron complacidos a nuestros visitantes, a los cuales, los directivos del futbol tapatío, autoridades y colonia catalana de la perla tapatía, colmaron de atenciones y regalos, siendo uno de los más concurridos y brillantes, la cena que se les ofreció en el restaurante Chaberí del directivo del Oro, Francisco Torner.
L’ abast del seu treball el va portar a rebre la Medalla al mèrit esportiu el 5 d’abril de 1962, de mans del president de la Federació mexicana de futbol Guillermo J. Cañedo. Se sentia molt orgullós de rebre aquesta distinció, amb la qual només havien estat guardonades quatre persones abans que ell. Li va ser comunicat amb les següents paraules: Tomando en consideración los valiosos servicios que ha prestado al fútbol organizado divulgándolo profusamente dentro y fuera de la República a través de la monumental y magnífica obra LIBRO DE ORO DEL FÚTBOL MEXICANO, que la Federación Mexicana de fútbol y aficionados en general han recibido con verdadero beneplácito por la extraordinaria documentación que contiene, y que significa, además una valiosa aportación para la historia de nuestro deporte; el Comité Ejecutivo de la misma federación ha tomado el acuerdo de otorgarle la MEDALLA DEL MËRITO DEPORTIVO.
El 1964 va veure la llum el quart volum, que abraçava els capítols XXVIII- XXXVI. El punt de partida d’aquest volum era la participació de la selecció mexicana al campionat del món celebrat a Xile el 1962, al qual Joan Cid i Mulet tenia previst d’assistir però uns entrebancs de darrera hora li ho varen impedir. L’autor dóna molta importància a l’explicació de detalls sobre l’organització del Mundial de 1970 que s’havia de celebrar a Mèxic, i que era tot un esdeveniment per al país. Dedica tot un apartat a lloar el Monumental estadi Azteca, que es va convertir en tot un emblema nacional. També fa cinc cèntims dels partits que varen disputar durant aquests anys en la seva curta estada a Mèxic el FC Barcelona i el València CF, els màxims representants del futbol dels Països Catalans. La Federació Mexicana va distribuir aquesta obra abastament per les federacions futbolístiques d’arreu del món, fins i tot va ser enviada al FC Barcelona. Poc després es va reeditar en un sol volum per tal de poder ser més assequible per als afeccionats. El popular diari esportiu mexicà Marca va encarregar-se de fer una difusió extensiva de l’obra mitjançant la publicació d’extenses ressenyes i de capítols íntegres. Avui dia és encara un llibre de referència bibliogràfica imprescindible per a qualsevol estudiós del futbol asteca i està altament cotitzat en el mercat del llibre tradicional i antic, tal com ens mostra el següent comentari en llengua anglesa que traduirem seguidament: The wonderful thing about the Cid y Mulet book is that you see all the teams that have ever played. You will hear of names you have never heard of like Popo Packaging Company, Rovers Football Club, etc. This book is very hard to find and if you do find it, expect to pay 4000-6000 pesos (400-600 USD). I only know one guy that actually bought this book for peanuts and that’s because the person selling it did not know that book was a treasure among Mexican Football enthusiasts.(Allò extraordinari sobre el llibre de Cid i Mulet és que tu veus tots els equips que han jugat. Sentiràs nomsque mai no has sentit abans com la Companyia Popo Packaging o el Club de Futbol Rovers. Aquest llibre ésmolt difícil de trobar i, si el trobes, hauràs de pagar entre 4000 i 6000 pesos (de 400 a 600 dòlars americans).
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jugó bajo el nombre de Club Deportivo Euzkadi la Liga amateur
del Distrito Federal, una de las dos principales ligas mexicanas, en la
temporada 38-39 en la que participaban otros equipos de tradición
peninsular como el Real Club España y el Asturias F.C.. La web de la selección de Euskadi indica que se proclamó campeona, con 13 victorias, un empate y tres derrotas,[13] si bien la web de la Federación Mexicana de Fútbol indica que ese año fue el Asturias el campeón.[14]
Acabada la guerra civil el equipo se disolvió percibiendo cada
integrante como recompensa 10.000 pesetas. Algunos de sus jugadores se
quedaron en América y participaron en las competiciones
latinoamericanas.