Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
La selecció de Catalunya d’hoquei sobre patins ha tornat a quedar sotscampiona de la Copa Amèrica en perdre a Buenos Aires la final contra l’Argentina, una de les potències mundials d’aquest esport des de fa molts anys. El resultat final l’ha decidit un gol d’or a la pròrroga. Ha estat una veritable llàstima ja que els argentins han empatat quan mancaven 9 segons per al final del partit, i després s’han imposat en el temps afegit. Cal felicitar els guanyadors, òbviament, i també els nostres jugadors per l’excel·lent paper que solen fer en totes les competicions internacionals on els deixen participar, la qual cosa no és senzilla precisament.
L’any 2005 vaig ajudar a fer el treball de recerca de 2n de Batxillerat a Miquel Subirats, un alumne de l’IES Montsià d’Amposta que estudiava anglès a la meua acadèmia d’idiomes, Nessie School of languages. El va titular “Una nació una selecció”, en el qual va incloure informació sobre els esports en els quals Catalunya pot competir internacionalment (korfball, pitch&putt, etc.). Òbviament, va centrar la màxima atenció en l’hoquei sobre patins, i en la resta d’esports que pertanyen a la Federació de Patinatge (hoquei en línia, patinatge artístic, hoquei sobre gel). Era l’any després de la patètica Assemblea de Fresno (California), en la qual el govern socialista espanyol va aconseguir expulsar Catalunya de la FIRS (Federació internacional de patinatge).
Sovint ens han venut la moto que no s’han de mesclar esport i política. Ens acusen als catalans i a les catalanes de polititzar l’esport, i ells varen usar tots els seus endolls diplomàtics per fer fora d’aquesta federació privada el país que és el veritable bressol d’aquest esport.
Aquestes trabes guvernamentals espanyoles va ser un dels primers gols greus que va haver-se d’engolir ERC dintre del tripartit, després que Rafel Niubó havia fet una bona feina de difusió internacional de l’esport català. Era un exemple de la manera d’actuar del govern amic de ZP!!! Un boicot amb totes les de la llei!!!
Catalunya havia quedat brillantment campiona del Mundial B, celebrat a Hong Kong, i tenia moltes possibilitats al Mundial A, ja que la qualitat dels nostres jugadors és contrastada. Fins i tot els millors jugadors podrien continuar competint amb Espanya, per no molestar (cosa que és una característica dels catalans). De fet, tenim potencial per fer dos equips amb moltes possibilitats. Els espanyols varen demostrar que ells manaven i ens ho varen impedir. A més, el nou president de la Federació Espanyola de Patinatge va comunicar als jugadors catalans que a partir de llavors “a jugar amb Espanya, a fer-los campions”, i si no volien, que s’atenguessin a les conseqüències. Aquesta és una manera d’actuar molt espanyola, mitjançant la imposició i l’amenaça.
El fracàs de Fresno i l’actitud obstruccionista del govern espanyol en aquest afer era la prova més evident que amb Espanya no hi ha res a fer. Com deia Joan Fuster, el més semblant a un espanyol de dreta és un espanyol d’esquerra. ZP i Aznar estaran junts tothora per impedir la difusió internacional de l’esport català. I ara ens toca competir a Amèrica, com si fóssim una selecció americana més, la qual cosa és força anacrònica. Hi competirem fins que Espanya decideixi que ja n’hi ha prou. I no passarà res, tiraran pel recte perquè saben que la societat catalana no reaccionarà. Aquesta submissió és la que ens porta a perdre un llençol a cada bugada.
De moment ens quedem amb la magnífica feina que han fet en aquest esport equips d’arreu del territori com: Barça, Voltregà, Reus Dep., Igualada, Vic, Anoia, Blanes, Vilanova, Vilafranca, Lloret, Maçanet, Cerdanyola, Reus Ploms, Lleida, Sentmenat, Flix, Tordera, i tants d’altres.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
moltes felicitats a l’equip de campió encara que no hagi guanyat del tot tot i així es molt dificil arrivar-hi fins o an arrivat molt de coratge i valentia s’ha de tenir
Una cosa penso que és certa, no es pot mesclar esport i política, són dos definicions, totalment diferents, pocs polítics saben res d’esport, em refereixo a saber-ne de veritat. És a dir, conèixer les xarxes internes que donen consistència a un esport, conèixer les pretenssions d’un esportista, conèixer la diferència entre esport d’equip i esport individual, conèixer la diferència entre ser del Barça o ser de l’Eibar, conèixer l’anonimat i manca d’equips representatius de províncies catalanes (Lleida, Tarragona i Girona) en esport i la força desmesurada del Barça per aplegar afeccionats, l’esport fora de Barcelona, té molt poca força a províncies als països catalans.
Quan Catalunya va guanyar el Mundial B de Xina, jugaven en aquella selecció dos companys d’escola meus, Abraham Bagés, la persona amb més talent innat per l’esport que he conegut i Víctor Agramunt, que ja havia sigut internacional amb Espanya, el porter més sobri i segur d’uns anys els noranta i començaments del 2000, farcits de bons porters, però la veritat d’aquell mundial de “rollitos de primavera” és que ni tan sols van tenir que despentinar-se, l’hoquei és un esport que fora d’Argentina, Itàlia, Portugal i Catalunya, no té força per guanyar europeus o mundials. Òbviament si Catalunya tingués selecció, seria campiona del món i d’Europa, molts cops.
En d’altres esports és més difícil, per tenir selecció tens que tenir lliga pròpia, excepcions com San Marino, Andorra i les Feroe… no serveixen, pq sols tenen un equip dins de l’estat i no jugaran la lliga sols. Però qualsevol selecció té que venir d’una lliga autònoma, sense interrelacionar-se amb equips d’una altra selecció. I aquí hi ha un gran problema, pq t’imagines el Barça competitn amb el Júpiter, el Lleida o el Sant Andreu? no oi. Hi ha massa interessos, massa, que van més enllà de qualsevol idiosincràsia nacionalista. Pels bosnis, eslovens o croates, no ha suposat cap problema, montar una lliga pròpia. Aquí, sí que ho seria, perquè el Barça té la grandesa d’anar més enllà, de tenir moltíssims jugadors no catalans, moltíssims, de generar camisetes arreu, de tenir una rivalitat fortíssima amb el Madrid. Mentre el Bilbao tanca files i juga amb indígenes, sense baixar mai de categoria, quin gran mèrit, el Barça necessita perquè genera infinitud de sentiments jugar contra equips de nivell i en una lliga de nivell. Catalunya fora del Barça és futbolísticament la lluita de guerrilles de l’Espanyol i ben poca cosa més.
Un esportista és això un esportista, un competidor amb les cartes ensenyades, i un polític són interessos, molts interessos, que juguen d’una altra manera, mesclar l’orgull de l’esportista i l’orgull del polític i provar de fer pàtria per aquí, és al meu parer per suposat, com mesclar l’estiu i la neu.
Val a dir que si les espanyes no tinguessin catalans a les seves seleccions, els resultats no serien els mateixos, perquè Catalunya és una font insegotables de bons esportistes, malauradament dins el mapa dels països catalans, destaca de forma molt accentuada Barcelona.
A Flix es va patinar molt temps a l’èlit i gairebé mai havien de sortir a competir a espanya, perquè la lliga era per i dels catalans. No passa amb tots els esports.
Ún esportista de raça està per damunt de les banderes, parlo d’esportistes individuals, que han estat llorejats a nivell estatal, continental o mundial, o d’esportistes d’equip que han sigut determinants, Figo, Xavi, Johan (la gallina de piel) un símbol del Barça que no sap parlar català, Ronaldinho, Casillas… la psicologia i el talent privilegiat d’aquests tios està per sobre de la política i les nacions. Es vendrien com ho faria jo si tingués nivell o ho fan els atletes keniates o kenians que canvien la bandera del seu país per la de Qatar (por un puñado de dolares).
Bé és com jo ho penso, n’entenc més d’esport que de política, de persones que de nacions, o (vanitas vanitatum) em penso que n’entenc i no en tinc ni idea que tb podria ser el coneixement és infinit i les persones eixams de mosquits que moren de finitud al colpejar la llum immensa de la saviesa inabastable.
Força, energia, ideals, talent i empenta. Un pentagrama que et representa de forma fidedigna.
Salut.