Emigdi Subirats i Sebastià

Durant les darreres set setmanes estic tenint una relació laboral complaent al CEIP Mossèn Cinto Verdaguer de Segur de Calafell (Baix Penedés). Tot i que sóc professor de secundària, als llicenciats en filologia anglesa se’ns permet poder exercir a col·legis de primària. El viatge des de Campredó a Segur és força llarg i em fa passar una bona estona a la carretera tant al matí com al vespre, cosa que em permet assabentar-me de com va al món amb aquell company insubstituïble que és la ràdio. Algunes intrèpides alumnes han descobert la meua afecció blocaire i a l’escriptura. I és que internet és l’arma ideal per traure’ns tots de l’anonimat! He agafat bon rotllo amb molts d’ells i moltes d’elles, amb la qual cosa en l’apunt d’avui, abans  de la setmana festiva de pasqua, he volgut  adreçar-los unes paraules ja que al bloc solc parlar de tot allò que em motiva.

Eiks!
Començo amb aquesta expressió ebrenca que tant agrada Brian, aquell morenet de 6C amb somriure captivador  i ànima de futbolista, que em sembla que està enamorat! Tot i que a estones m’enfadi (defecte de mestre), m’ho estic passant força bé amb tots vosaltres (bé, amb tots?). Malgrat que vagi passant el temps i porti molts anys en l’àmbit de l’ensenyament, sempre s’aprèn dia a dia. I per a mi, conviure amb alumnes d’una  comarca geogràficament distant, amb una situació sociolingüística diferent al Baix Ebre,  m’està enriquint òbviament. Sabeu que ensenyo a les 3 línies de cinquè i de sisè. M’agrada ensenyar a xavals més grans, amb la qual cosa es nota que tinc més facilitat d’apropar-me als de 6è. Tot i això, de cinquè no puc deixar de fer esment de com són d’encantadores les xiquetes i com  de trapelles  els xiquets! Tinc raó: David, Xavi, Ivans, Marco, Danis, Sergis, Víctor, Dídac, Miquel, Arnau, Bilal, Lucas  i resta de menuts dimonis!!! Amb bon rotllo, eh! Si una noia és encantadora és la Marily, una colombianeta que se supera amb notes i que parla un català exquisit. He de destacar  les converses interessantíssimes amb la gent de 5A a classe d’alternativa. Elles són donetes: la Laura, la Neus, la Marina, la Míriam, la Noèlia, les quals em fan saber per activa i per passiva que la diferència entre xiquets i xiquetes és que ells són uns immadurs. Tindran raó? Estic tenint alguns problemes amb xavals del 5C que m’entristeix força. La docència és difícil i algunes actituds de l’alumnat deixen molt que desitjar.
I què direm dels de 6A? Un grup que ens fa patir als professors d’allò més, i ho sabeu, i tant que ho sabeu! Sovint penso que l’Alba es mereix un grup més tranquil; també la Huaqian, una noia xineta amb somriure encantador; i el Patrick i el Xavi dos xavals que desprenen tendresa, com l’Anna i l’Angie; i si l’Otto i l’Òscar  i la Sandra, àlias Maria Cinta (ja m’entén), fossin més formals… 
Del 6è B,  em sorprèn les qualitats d’homenet del Fèlix, amb un parlar assossegat de xaval gran. En aquest grup hi ha noies que m’han agafat estima: la Sílvia, la Gal·la, la Júlia,  alumnes excel·lents que estan encuriosides per la meua faceta d’escriptor. Hi ha d’altres amb qui he jugat a escacs: el Cèsar, el Jousef, l’Edgar, tots ells bons estudiants que ens nodreixen de països com Palestina o Equador. Són un grup simpàtic i agradable que m’ho fan passar bé i em motiven: Shamira, Houda, Aleix (si treballés més), Carlos (malgrat els seus gustos futbolístics), Samuel …
El grup amb millors resultats acadèmics és el de 6è C, tot i que algun dia també em fan rabiar. Cal recordar dimecres la tarda? L’Helena, la Minerva, la Marlene, la Irene, la Fàtima, la Clara, la Laia, l’Alba (si fos més calmada!) donen un toc femení (m’oblido noms…), el Ruben, l’Aitor o Yeray,  el masculí. El Xavi mostra un interès i una serenitat que motiva qualsevol professor, i practica un esport que m’encanta: l’hoquei sobre patins (del qual Catalunya és el bressol). Amb ells vaig jugar a futbol i a basket una tarda. 
Amb els alumnes que han tret excel·lent estem preparant diversos articles per a la revista escolar que ha de sortir per Sant Jordi. A alguns alumnes de grups diversos  també els dono classe de reforç. El Zouhir és un xaval, ja català amb arrels marroquines, que també té un somriure que captiva, que voldria que treballés més. Hi ha també algun gandul i alguna gandula, que també es pot dir dropo o dropa. Et sonen Brenda aquests adjectius? Bé, ella i d’altres, que tot ho pagarà aquesta morena boliviana tan maca.
A tots ells els sobta el meu parlar ebrenc, el meu vocabulari. I és que jo no canvio mai d’accent i m’agrada expressar-me com ho fem vora el riu que somriu quan no ens el volen transvassar. A mi, però, em sorprén el seu escàs ús del català al pati. Em fa pensar! I mira que des de les aules d’acollida es fa un xicotet miracle cada matí ensenyant la llengua a tots els nouvinguts d’una manera entranyable i amb èxit. A un ebrenc, acostumat a viure amb català 24 hores al dia, costa entendre aquesta situació lingüística existent en alguns col·legis del país. Apa, nois i noies, encomana la llengua de la terra també al pati!
No puc acabar sense fer esment dels noms Romario i Maria Cinta, ells ja m’entenen. Mentre que la darrera frase d’aquest apunt, és obvi per aquells que aguanten les meues classes, ha de ser imperativament un monosil·làbic que s’ha anat difonent de boca en boca. SEU! (essa, e, u…).
Bones festes i una abraçada a totes i a tots,
Emigdi

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!