Emigdi Subirats i Sebastià

Estimats/des xavals i xavales,

Avui tindrem la darrera classe junts. Quan arriba el final de curs, no puc amagar un cert sentiment de recança. D’una banda, òbviament, s’apropa l’estiu i profes i alumnes gaudirem d’uns mesos de vacances que sempre van força bé. Sóc d’un poble menut, visc en una masia al camp, cosa que em permet gaudir d’allò més de la companyia dels meus xiquets en época estival, també d’una dotzena de gossets/es (Mare de Déu de la Cinta!!!); de l’altra, sabeu que sóc un profe vocacional i que m’encanta el contacte amb vosaltres. Us he dit en moltes oscasions que sou el grup millor que he tingut mai i, amb gust, ho torno a repetir aquest cop per escrit el darrer dia. Us he felicitat pel vostre comportament i ritme d’aprenentatge durant la gran majoria de classes, ja que heu estat motivadors. Recordo el primer contacte  que vam tenir, allà pel llunyà  mes de setembre. No havia tingut  cap alumne d’aquest grup i només coneixia personalment Marc i Josep. Èreu nous per a mi i m’havien comentat que éreu  bons acadèmicament, però costava d’allò més fer-vos treballar. Jo tinc el costum de sincerar-me i us vaig comentar el fet que el curs  passat m’havia guanyat la fama de profe molt proper a l’alumne i generós quant a notes, però, al mateix temps,  us vaig recordar que no us enganyéssiu, atès que difícilment un altre profe us faria treballar més. De vegades, l‘anomenat poli bo, o profe suposadament permissiu, és qui més fa pencar. Heu pogut comprovar que no us vaig enganyar. El meu estil de treball és intens, de vegades no deixo ni respirar, però em sento orgullós del fet que heu aprofitat les classes d’allò més i molts heu millorat força el nivell, la qual cosa em fa sentir més que satisfet.

Us he fet cinc cèntims algun cop de la meua filosofia d’ensenyament i d’educador. Jo no marco distàncies mai, a classe faig pencar molt, però no em costa posar-me al vostre nivell i  explicar-vos coses personals, …sentiments, i esdevenir un més del grup. Això no vol dir ser el profe tonto, ni molt menys. Sé molt bé  què estic fent i per què entenc la relació profe-alumne d’aquesta manera. Jo no suportaria entrar a una classe i que m’odiessin. Sé que molts de vosaltres, no tots, heu comprès aquesta filosofía personal. M’agrada premiar l’alumnat, i ho he fet en aquest grup amb  molts/es que s’ho mereixien (Eva, Maria, Dani M, Patrícia, Oriol, Carlo). Vull destacar el fet que la majoria heu tret uns resultats excel·lents, fruit d’un bon treball, tot i que l’anglès no és una assignatura per treure únicament nota, sinó que us serà útil en la vida (quin rotllo que un adult us parli d’aquestes coses…).  Al costat negatiu està la puntualitat… però ja us pegat prou bronques al respecte, així com que a classe d’anglès es fa la llengua de Shakespeare no els deures de la Concepció!!!

Molts de vosaltres teniu un futur acadèmic esplèndid, i és un plaer dir-ho. Alguns/es podríeu donar més pel vostre nivell, què hi farem? També alguns/es no sou del Barça, doncs  vosaltres us ho perdeu. Ningú no és perfecte ni veu la llum quan toca, encara no professeu la religió vertadera: el culte als Déus Messi, Iniesta, Xavi, Valdés, Piqué i… més important, a la deessa Shakira…

Espero que em recordeu com un profe vocacional, molt proper a l’alumne, que ha dedicat moltes hores a preparar material per ensenyar-vos, catalanista  de cos i d’ànima, amb sang blaugrana, que parla amb accent ebrenc i diu frases cèlebres com “Vas més tord que el pito d’un capellà” (Josep, Nil  i Pepe, us dedico la frase, carinyets,… i fins i tot l’amplio: aneu més tords que el pito d’un bisbe…), que sovint crida i s’emprenya quan li blowing his trumpet, tot i que voluntàriament cedeix als vostres desigs si són justos o no tant (ens deixaràs uns minuts per estudiar català que tenim examen…, un examen que hauríem d’haver estudiat més a casa però…). De fet, de vegades penso que no he madurat gaire i m’agradaria ser alumne i adolescent. M’encanta parlar del Barça i de noies, com quan era un xiquet. Per parlar de l‘IVA o de la factura del mòbil amb els avorrits dels adults,  més val comentar els gols espectaculars de Messi o algunes cuixes femenines que caminen per aquest món d’espines, que poètic em poso.

Per a mi és el darrer any al Benaprès. He estat molt a gust i he fet molt bones amistats amb professors/es i he tingut un inoblidable contacte amb alumnes. Segur que amb alguns/es de vosaltres continuarem el contacte cibernètic. M’explicareu els vostres noviatges volàtils (us enamoreu o desenamoreu gairebé al mateix nivell que us canvieu de calçotets o calcetes) i em criticareu sense pietat profes, excompanys de feina, això és normal i propi de l’alumnat. Això, toca!!!

I  ara a gaudir del viatge de final de curs a Praga, que recordareu tota la vida.  Us desitjo que tingueu un magnífic estiu. Encantat d’haver estat el vostre profe d’anglès i aconsellar-vos en moltes coses de la vida. Recordeu que vora l’Ebre teniu un profe que us estima, una persona, sobretot, que no us donarà l’esquena si necessiteu alguna cosa.

Una abraçada a totes i a tots, i que el Barça guanyi la Champions demà i la fem grossa a Campredó i a Sitges, arreu de l’estimada terra catalana.

Bon estiu, que lligueu força (I altres verbs que diuen que no és lícid que un profe escrigui)  i bon Barça!!!

Emigdi

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!