Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
A causa dels meus estudis literaris sobre la renaixença de l’ús del català a les comarques centrals dels Països Catalans entre 1878 i 1938, he seguit amb força interès l’obra de tot un seguit de clergues intel·lectuals de les comarques ebrenques que varen tenir un paper preponderant culturalment a principis del segle XX: Joan Baptista Manyà (Gandesa), Tomàs Bellpuig (Tortosa), Joaquim Garcia Girona (Benassal) i Eloi Ferrer (Benassal), entre altres. Tots ells varen ser grans homes de cultura, que varen fer de la catalanitat una de les essències de la seua vida, al costat de les seues creences religioses que marcaren el seu tarannà i la seua vida, òbviament.
En el post d’avui, amb el record d’aquests grans homenots de lletres i de fe, voldria fer esment de diversos capellans actuals que tenen afeccions ben singulars, que els permet tenir una vida pública molt activa, la qual cosa compaginen a la perfecció amb la seua activitat parroquial.
Començarem amb Mn. Josep Enric Reverter, natural d’Amposta, conegut en els àmbits musicals com a Pare Jonny. El veiem a la imatge amb el seu aspecte “retxut” que l’allunya de la imatge d’un capellà convencional. Ha enregistrat diversos CDs, i compagina la seua feina com a rector amb els seus recitals de rock. La guitarra és la seua arma religiosa i musical a la vegada.
Darrerament els mitjans de comunicació s’han fet ressò de Mn. Jordi Tomàs, natural de Masdenverge (Montsià) i rector de la Fatarella i de Villalba dels Arcs (Terra Alta), que vesteix la camiseta de l’equip de futbol de la Fatarella en qualitat de defensa central. Abans de fitxar per aquest equip va posar com a condició que si la parròquia el requeria no podria jugar el partit corresponent, per exemple, cas que hi hagués un enterrament diumenge la tarda. En una entrevista comentava una curiositat: de vegades sentia renecs contra ell per la seua qualitat de capellà, per tal de posar-lo nerviós. Ens és fàcil d’imaginar el dia que pega una patada a un jugador rival allò que les seues orelles deuen de sentir!!!
Per últim, òbviament, he de escriure sobre Mn. Víctor Cardona, rector de Campredó (Baix Ebre) i fill del Forcall (Els Ports), amb el qual col·laboro en moltes activitats culturals, ja que ha revolucionat veritablement la lluita campredonenca per la dignificació del patrimoni medieval local. És un xicot que tot ho pensa, i mira que és xicotet d’alçada!!!
Tres rectors joves que s’interessen per les coses espirituals (sense les quals no serien bons capellans vocacionals) però que no deixen de banda les seues afeccions mundanes, que els permet romandre colze a colze amb la gent de peu.
Conscient que la meua forma d’entendre la societat és força diferent al de l’església, no em costa gens però reconèixer el paper d’aquests tres capellans o d’altres persones que pensen diferent a mi.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Poden ser molt bones persones, però el dia que pleguen ells (i els altres, tan els bons com els dolents) de les esglesies, tumben les esglesies en terra, i ens deixen veure la realitat tal com raja, pos millor – millor per a nosaltres que ens haurem tret un pes d’ìgnorancia de damunt , i millor per a ells perque es podran dedicar encara més temps a totes estes activitats i revindicacions culturals que fan , a més a més que ajudar els necessitats sense tanta “comedia”.
Sorry, dies de pluja i poc dormir, estic bel·ligerant avui !