Emigdi Subirats i Sebastià

Malauradament, no disposem de tota la informació que desitjaríem sobre l’any que Campredó va convertir-se en nucli pedani. Les notícies de què disposem ens porten a deduir que es va constituir a partir de 1920 (quan es va començar a repoblar majoritàriament el nostre terme). Sabem que el 10 d’abril de 1833 va ser nomenat alcalde de barri l’Antoni Baiges i Mayor. És el primer alcalde pedani de Campredó, del qual en sabem el nom. Desconeixem les atribucions que tenien els pedanis, tot i que el fet que el seu nom no apareix en molts documents oficials ens fa pensar que aquest càrrec era merament testimonial. Hem trobat referències a actuacions dels pedanis campredonencs en les quals no es fa esment del seu nom fins al nomenament d’en Joan Valldepérez i Balagué, el 16 de gener de 1874. No sabem res més d’aquests dos primers dirigents campredonencs, ni de la seua professió ni de la seua família. Ens serveixen únicament com a referents en la direcció del poble.
Durant aquesta segona meitat del segle XIX, la vida al camp campredonenc era veritablement difícil a causa de les precàries condicions de les sèquies i dels abundants aiguamolls que provocaren l’aparició d’epidèmies, alhora que la incipient introducció del conreu de l’arròs va agreujar el problema. Quant a dades demogràfiques, remarcarem que el 1867 la partida campredonenca ja comptava amb 713 persones empadronades. Va haver-hi un creixement progressiu de la població només aturat per la greu epidèmia de grip de 1918 a causa de la qual van morir 35 persones al poble.
Altres dades d’interès ens ariben justament quan es va instaurar la dictadura de Miguel Primo de Ribera (1923-30) que va portar a l’alcaldia de Tortosa el tradicionalista Joaquim Bau, el qual nomenà alcalde pedani de Campredó en Ramon Despax, el mestre Don Cirilo García, i posteriorment en Daniel Rodríguez Balagué. L’1 de juny de 1923 va inaugurar-se el baixador del tren. Es fundà el Centre Cultural de Campredó, dirigit per Frederic Garcin.