Emigdi Subirats i Sebastià

La Família Fàbregues-Boixar, de tradició pagesa, era propietària d’una finca gran a la partida de Font de Quinto. Va ser ennoblida entrat el segle XVIII quan en Joan de Fàbregues i Casanova esdevingué “ciutadà honrat de Barcelona”. El seu fill, l’il·lustre notari Joan de Fàbregues i Ponç, es va casar amb la Maria Teresa Talarn de Blarde i Serrano de Aparicio. Va ser nomenat Baró de Font de Quinto el 15 de febrer de 1790 per reial decret. Va ser diputat per Tortosa a les Corts constituents de la jura del Príncep d’Astúries, el futur rei Carles IV.
El seu fill, Joan Antoni de Fàbregues i Talarn, heretà aquest títol. Es va casar amb la Ignacia Oliver i Ramon, membre de la nissaga dels Oliver de Boteller. Contragué matrimoni en segones núpcies amb la Dolors Gamero i Doñamayor el 30 de juliol de 1817. Fou un dels grans herois de la Guerra de la Independència, coneguda com a guerra del francès. Formà part de les tropes del Marquès de la Romana (que s’anomenaven Voluntaris de Catalunya) al servei de Napoleó en la campanya del Nord d’Europa. Tot i això, quan Napoleó va decidir envair la península Ibèrica, ell gestionà l’evacuació de les seues forces a Suècia i va entrar en territori estatal sota la protecció de les forces angleses. Va ser ferit de gravetat a Igualada, però va tenir prou coratge per lluitar en l’assetjament de Tortosa del 1811. Va ser empresonat quan va caure la ciutat i dut a França, per fugir poc després i tornar al país on obtingué una gran victòria al Pont del Francolí a Tarragona, gràcies a la qual va ser ascendit a brigadier. L’historiador tortosí del XIX, Daniel Fernández, escrigué unes antològiques paraules d’admiració per l’heroïcitat mostrada pel Baró de Font de Quinto: “Nueve mil guerreros fueron recobrados con la cooperación de un hijo de Tortosa, del magnánimo Fábregues! que pase su nombre a la posteridad con letras de oro ya que su ciudad natal no ha honrado su memoria ni con un obelisco ni una funeraria lápida”.
La seua filla, la Rafela Fàbregues-Boixar i Gamero, va esdevenir la tercera baronesa de Font de Quinto. El quart baró va ser el seu nét, en Juli Valdelomar i Scholtz, que es casà amb Rosina de la Vega i Martínez. L’actual baró, en Juli Valdelomar i De la Vega, està casat amb Maria Josepa Rioboo i Lavigne. Va rebre la carta de successió el 28 de setembre de 1951.