Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Tot i la meua intensa activitat blocaire dels darrers mesos (en porto tres entre revolta i un nou projecte compartit en ment), la meua presència com a lector-redactor en aquest apassionant món dels blocs és relativament recent, ja que m’hi vaig enganxar al juny de 2006. Un dels primers blocs que vaig visitar per casualitat (senzillament, era present a Vilaweb) i he continuat entrant-hi assíduament és "Coc Ràpid" (http://blocs.mesvilaweb.cat/carme.laura), el diari personal de Carme-Laura Gil, exconsellera d’ensenyament del govern de la Generalitat de Catalunya. Em va agradar el nom d’aquest bloc des d’un primer moment, per després entrar a llegir amb atenció nombrosos posts de caire cultural i polític. Vaig adonarme’n de seguida que malgrat que l’autora i jo apostàvem per dues formacions polítiques diferents, ens unia una mateixa sensibilitat que ens omplia la vida a tots dos: la catalanitat. Val a dir que aquest sentiment és molt més important que les misèries de partits. Ja fa uns quants mesos que ens anem intercanviant comentaris i ens demostrem apreci mutu. Darrerament coïncidim amb la valoració que fem dels quefers (ideals?) d’un discutit i important polític que està enterbolint el panorama polític català actual. Tot i això, a ella li tocarà votar-lo a les properes eleccions generals, a mi (per suposat) no. Hem tornat a posar-nos a enraonar sobre misèries de la política, quan hi ha tantes coses boniques de què parlar: el paisatge, la literatura, la poesia, el cinema, el Barça, els xiquets i les xiquetes!!!
M’agrada molt la manera com Carme-Laura enfoca diverses temàtiques. Sol tractar sovint la problemàtica política del país, i sap ser ben dura quan ho creu oportú. No arriba a entendre de cap de les maneres l’aposta pel tripartit d’ERC (reconvertida malauradament en Esquerra, fet també criticat a Coc ràpid), jo tampoc. Aquí la roda dóna la volta quant a allò a què em referia anteriorment: jo suposadament he de votar-los, ella (per suposat) no.
I llegeixo igualment amb interès quan ens fa cinc cèntims de temes literaris o cinematogràfics, quan fa una defensa agosarada de la "dona" i quan se’n fa creus d’aquesta lacra social que és la violència de gènere; quan es preocupa per tot l’entramat que envolta la Fira del Llibre de Frankfurt o quan ens dóna missatges d’optimisme ènvers el futur de la nació catalana, per la qual ella i jo (i molts altres) continuarem lluitant incansablement perquè algun dia arribi a ser sobirana: de les Corberes al Segura i del Cinca als torreons de l’Alguer.
I Carme-Laura té els orígens familiars vora l’Ebre, aquest riu que somriu a voltes i que plora quan sent tocar campanes que pretenen espoliar-li el cabal. Massa sovint les campanes toquen sense parar…i és que són molt pesats. Benissanet és el poble d’origen familiar, al qual m’hi sento vinculat sentimentalment de la mà d’una ploma del més alt valor literari, un autèntic retratista de la nostra terra que fa cent anys que va arribar a aquest món: l’Artur Bladé i Desumvila.
El Coc dels diumenges és una recepta per a la reflexió. Quines frases més elegants, quins ideals més nobles amaguen!!! Quatre paraules juntes poden arribar a definir un ideal de vida. I el nostre ideal, torno a repetir, és una terra ben nostra i ben lliure, la nostra raó de ser en l’enrevessat món de la política.
Carme-Laura ha demostrat molt d’interès en les meues activitats literàries dels darrers mesos. Ha descobert aquest gran intel·lectual i literat catalanista que fou Joan Cid i Mulet. També és una defensora de la personalitat del novel·lista ebrenc per excel·lència, Sebastià Juan Arbó. Quina generació republicana amb aires ebrens formaren Cid-Bladé-Arbó. Quants d’altres grans literats hauria pogut aportar la nostra terra a la literatura catalana sense els anys d’imposició franquista!!! I el Coc segueix caminant i reflexionant, i nosaltres continuarem llegint (a voltes, discrepant), sempre defensant la nació catalana.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Segueixo el teu bloc des quan començares a escriure’l, em commogué el teu profund amor per les terres ebrenques i els seus escriptors, em sorprengué els teus coneixements i la teva generositat en fer-nos-en partíceps i admiro la teva tasca incansable de divulgador de la literatura i vida cultural ebrenca i també la teva tasca de creador de què escadusserament ens dónes un tast. És ben veritat que coincidim en la lectura política i estimació pel nostre país. Però tot això no em fa mereixedora de formar part de la galeria personal de blocaddictes. Gràcies!, és un honor. Una abraçada. Carme-Laura