Emigdi Subirats i Sebastià

Llegint aquest bloc podem saber de quin peu calça l’autor en molts aspectes de la vida, en els més personals. Ens fa cinc cèntims del cinema que li agrada, les pel·lícules que ha mirat darrerament, la música que escolta i l’emociona o els llibres que llegeix. No sol tractar temes polítics amb gaire freqüència, malgrat el seu lligam al món de la política, ja que sembla que estigui més interessat en informar el lector dels seus gustos personals en la faceta lúdica, la qual cosa és molt d’agrair. M’encanta llegir les cròniques personals de molts blocaires quan fan cinc cèntims d’un llibre o d’una pel·lícula, sense ser cronistes professionals, i et fan sorgir la curiositat de veure-la o fullejar-lo. En la seua darrera entrada fa una petita explicació de la pel·lícula "Diari d’un escàndol", basada en una obra literària de l’escriptora Zoë Heller. Abans ens havia parlat d’un vi que havia comprat durant l’estiu en un viatge per terres de Samora.

En la seva faceta com a polític més actiu, va conèixer de prop com les gasten aquells que estan a la poltrona, tant hi fa a destra com a sinistra. Vam xerrar una estona la nit electoral de les municipals, en la qual es presentava amb un somriure d’orella a orella (el mateix que tenia jo) donada la garrotada que havia rebut un polític el nom del qual no vull recordarme’n, especialista en destruir tots aquells que li fan ombra, siguin del signe que siguin. Mai no és bo fer llenya de l’arbre caigut, però hi ha alguns polítics…

Tornant al bloc, he de recomanar-lo, doncs, pel tema humà, perquè l’autor allibera gustosament tot allò que li interessa comunicar quant a la vida festivo-lúdico-cultural, ens fa cinc cèntims de les seues impressions davant d’un film o un llibre que no li ha canviat la vida, però que li ha permès passar una bona estona, que és el que ell també pretén amb la redacció dels posts d’aquest didàctic bloc.