Emigdi Subirats i Sebastià

 

Mònica Amorós és filla de Móra d’Ebre, tot i que resideix a Sant Joan Despí. Treballa com a professora en un institut de secundària. Tinc el gust de dir que és una seguidora constant d’aquest bloc i que li agrada el tractament que dono a la difusió de la literatura i cultura ebrenca. Ella mateixa m’ho ha fet saber en diverses ocasions via mail. No ens coneixem personalment, però tenim una relació fluïda on line que et proporciona apreci i també solidaritat quan hi ha algun problema de tipus professional o personal (ella sap de què parlo). Ens hauríem pogut conèixer en motiu de la xerrada que vàrem realitzar al mes de juny a l’Ateneu barcelonès, d’homenatge a Joan Cid i Mulet i Artur Bladé i Desumvila, però finalment li va sortir un inconvenient i no va poder assistir-hi.

El bloc de Mònica Amorós (http://blocs.mesvilaweb.cat/mamoros) està força aturat darrerament, el darrer post data del llunyà mes juliol. Ella mateixa es culpa d’aquesta mena de deixadesa, que normalment és deguda a motius laborals o a tenir el cap en mil "mandangues". Sobre aquest diari personal he de fer esment d’una curiositat. En ser un bloc de Vilaweb, hi havia entrat en diferents ocasions i m’havia interessat per molts dels temes que tractava. Com passa sovint, no havia prestat gaire atenció al redactor o redactora. Va ser una sorpresa quan em vaig adonar que l’autora era la noia de Móra amb la qual intercanviàvem de tant en tant mails.

És un bloc interessant donat els temes que dóna cabuda, sempre a favor d’un tracte humà a tothom (grans i menuts), de la tolerància sexual, de la millora educativa, etc. És afeccionada al futbol, esport que va practicar durant els seus anys de joventut (és de la meua quinta!), i estima els colors del Barça (una altra afinitat que compartim). Va saludar la fugida del Conill Saviola cap a terres de ponent, on no es respecta el dret a jugar a futbol als ciutadans del territori nordest de la península ibèrica. Milita a ERC, un altre punt d’unió, i ja en van uns quants.

Aquest és el tercer cop que parlo d’un bloc escrit per una dona, he de reconèixer la meua escassa lectura de blocs amb toc femení, i com vaig dir quan vaig redactar el post sobre el de l’activa blocaire ebrenca Carme Pla, no sé si en propers posts podré canviar la tendència.

Apa, doncs, a llegir el diari personal on line d’aquesta ebrenca que es troba un xic lluny de l’Iber, però que li agrada seguir des de ben prop els esdeveniments socioculturals de la terra de l’Ebre.