Emigdi Subirats i Sebastià

De Roquetes vinc…a Tortosa baixo (http://deroquetesvinc.blogspot.com/) és un bloc bastant jove, que ha agafat en molt poc temps una bona volada dintre de l’Ebresfera. El seu autor és Joan M. Garcia, fill del poble de  Jesús (no de la nació cristiana, sinó de l’EMD on regna el company Pere Panisello)  i actualment resident a Roquetes (agulles de cap, agulles de cap i agulles de ganxo). Un roquetero d’adopció, no sé si panxa buida i embustero. No cal dir que el títol prové de la famosa jota ebrenca que s’ha anat cantant durant anys i panys per aquestes contrades, i que no hi ha cap ciutadà de per aquí que no conegui. Per a més curiositat, porta com a acompanyament un missatge contundent: Bloc de les elocubracions, dèries, cabòries i mandangues d’un ebrenc

En el bloc trobem tota mena de pensaments de l’autor, explicats de manera desimbolta que el situen molt proper del lector. Ens explica tot allò que li passa pel cap, els sentiments més humanitzats. Enraona sobre la tristor que li produeix veure com es van deteriorant les torres guaita del territori (Prior, Fullola, etc.), i la de Font de Quinto…que em toca de prop. Ens vol destacar la importància d’estris d’abans, s’enamora de l’olor dels ametllers i fa ús de vocabulari d’antany. Tot aquest cocktail el trobem en un bloc casolà, que val la pena donar un esguard.

 Val a dir que ja som molts els blocaires que el reivindiquem com un dels millors diaris personals on line dels que disposem vora l’Ebre. A més, és un bloc estèticament complert, sempre amb posts impecablement publicats i acompanyats d’algun video darrerament. J.M. Garcia s’ha implicat en l’ebresfera i és un actiu baluard. M’agrada llegir els seus comentaris sempre ben raonats. El vaig conèixer personalment durant la xerrada blocaire que organitzàrem durant la Fira literària Joan Cid i Mulet de Jesús al febrer de 2007, en la qual va tenir el gust d’acompanyar-nos i entrar en un debat excel·lent. A partir d’aquella xerrada, vàrem fer fitxatges de la talla de l’escriptor Jesús M. Tibau, és aquí on queda palès el fet que la unió fa la força.

Esperem que la jota ebrenca segueixi donant-nos grans moments i inspiri nous blocaires que l’honorin, com és el cas del company Joan M. Garcia, que ni té la panxa buida ni és cap mentider. Tot el que escriu li surt del cor, com la senyera que porta dins tal com ens deia en el post que va penjar l’11 de setembre, diada nacional.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!