BIGÀMIA
Tota mena de sorolls
plaents s?havien anat apoderant de l?ambient, a poc a poc però sense pausa. Era
tot un espectacle al ralentí. El
ritme s?accelerava només a estropades, amb sobtades embranzides puntuals.
Sonaven un seguit d?entonacions musicals que es transformaven amb rapidesa
inusitada en sons alts i baixos, aguts i greus, depenent de la posició
de cadascun dels cossos. Plegats semblava com si estiguessin component una
memorable simfonia, potser en do major. Tots dos amants es mostraven com a mestres virtuosos de la composició, els quals
semblava que volien deixar testimoni sonor del fet que tenien uns excel·lents
coneixements de diferents tipus de cadències. Provocaven mecànicament gemecs
d?èxtasi corporal que s?escampaven arreu amb facilitat i aportaven una
atmosfera de veritable calidesa.
La Cristina sabia com muntar-s?ho. Era una
veritable tigressa que tenia prou fam per devorar tot l?aliment que tenia al
davant, i no sentir-se mai excessivament plena. L?Albert, quan li plaïa, era el
convidat de pedra d?una sessió musical dirigida per una orquestra sumptuosa amb
vareta femenina. El toc final masculí va ser un crit d?aquells que fan
història. L?Albert havia arribat al màxim de les seves forces. Havia escampat
quatre cops el líquid durant més de dues hores d?intens joc corporal. Se sentia
completament exhaust. La son el va vèncer amb rapidesa. La nit havia estat tan
intensa i agitada que li calia un descans llarg.
La Cristina va posar-se a
sobre el vestit, i no va preocupar-se de recollir la roba interior del terra.
No valia la pena, estava totalment estripada. Havia d?agafar el metro abans de
dos quarts d?una de la matinada, i no li quedava gaire temps a perdre. Era
encara una nena que tenia fixats uns horaris estables d?arribada a la llar
familiar. Acabava de complir els divuit anys, i la seva vida estava marcada per
dos fets i dos tarannàs distints: era estudiant de professió i especialista amb
el seu cos a les hores lliures. I el seu cos era esplèndid. Un altre dels seus
mèrits requeia en què no era en absolut una professional remunerada, sinó que
el seu professionalisme quedava reflectit en l?alt rendiment dels seus actes.
L?Albert va fer allargar
la nit de debò. Varen sonar les dues, les tres i les quatre de la tarda. Res no
es movia en el seu llit. L?Antoni va obrir amb tota franquesa la porta del pis.
Disposava de les claus des de feia més de dos mesos. Era un habitacle modern,
amb dues habitacions espaioses i un bany de somni que servia com a espai d?usos
múltiples. Va entrar a la cambra de l?Albert i va besar-lo als llavis
tendrament fins a cinc vegades, per després passar-li la mà amb suavitat per
tot el cos. Finalment, l?Albert va obrir els ulls amb timidesa. A l?Antoni, que
tenia moltes ganes de gresca, no li va ser difícil d?aportar-li un accelerat
toc d?escalfor al càlid despertar. Les seves mans varen tornar a transcórrer
cada part de l?esportiu cos de l?Albert. Havia estat un nedador espectacular
quan era encara un adolescent. Li va agafar la verga ja molt dura i li va fer
una sèrie d?exercicis acompassats. Va ser una estona curta però viscuda amb
gran intensitat. L?Albert acabava de sortir del món de la son, i tornava a
sentir-se exhaust. L?Antoni ja havia realitzat la seva funció i va desaparèixer
sense dir ni piu. Mai no li apetia entaular conversa després d?haver aconseguit
alliberar els instints amb total llibertat.
L?Albert va seure al sofà
i es va preparar un got de whisky amb gel. La seva ment girava i girava amb
diversos capficaments, que com una roda tornaven al mateix indret. Els seus
actes eren de pel·lícula. Es va autoconvèncer que si sabia explotar-los podria
aconseguir alguns beneficis pecuniaris extra. Seria el complement ideal per a
la satisfacció corporal que ja rebia amb tanta freqüència.
Calia posar-se en
contacte amb el seu antic company de col·legi Ignasi Vidal. Havien cursat el
batxillerat junts en un col·legi de l?Opus Dei, on havien après que el cos humà
disposava de mil funcions amb milions de possibilitats, mentre que les d?anar
al lavabo eren les més secundàries. L?Ignasi era avui dia un conegut director
de cinema impúdic, i havia obert recentment un ?sex shop? a la plaça de la
catedral de Barcelona. La proposta que li havia de fer l?Albert segur que seria
molt temptadora per a un empresari del cos com era en Vidal.
Era gairebé mitja nit
quan l?Albert va suplicar a l?Antoni que li tornés a fer una visita. Li va
dir que no podia agafar la son sense la
seva presència física, i que ja havia provat anteriorment de fer córrer la
imaginació mentalment però no havia donat cap resultat aquest cop. L?Antoni ho
va enllestir veloçment. Va exercir aquest cop exclusivament de mascle, i tot
llest. L?Albert ja tenia la primera escena que cercava. L?Antoni va marxar
després d?encendre una cigarreta i posar-li al company tot el fum dintre la
boca. Aquest era el seu comiat habitual en nits de pressa. No va obrir boca.
Poc després, l?Albert va prémer l?off
del monitor que l?exalumne de la Santa obra d?Escribà de Balaguer li havia
facilitat.
Eren dos-quarts de vuit
del matí quan va trucar a la Cristina. A ella també li va suplicar una visita.
Era necessari que fes campana a primera hora de col·legi. Només faltaria a la
primera classe, donat que ell li va assegurar pel davant i pel darrera que en
tindria prou amb mitja hora. No li va costar gaire convèncer-la, car vint-i-cinc minuts després ja estava follant
als seus llençols. Aquest cop va ser molt curt, però amb la Cristina els segons
valien or i no calia perdre el temps amb afers banals. Quan va escampar líquid
per segon cop, va aturar-se, va encendre una cigarreta i li va ordenar amb geni
a la Cristina que marxés.
Ell era un escriptor freelance, i tot i que no tenia ningú
que el manés havia d?establir un horari laboral si volia guanyar-se les
garrofes amb placidesa. Va engegar l?ordinador i va posar ordre a tots els
detalls. Era una història eròtica i passional, passional i eròtica. No, era una
història senzillament pornogràfica, en la qual no valien els sentiments. De
fet, era un follar per follar. Així ho havien volgut la Cristina i l?Antoni,
que encara no es coneixien, perquè així li anava bé a ell. Ningú podia sospitar
el seu doble joc, però fins i tot quan ho sospitessin podria a arribar a ser
més fascinant encara.
L?Albert sentia com li
muntava la temperatura mentre redactava cadascuna de les escenes. No li havia
passat mai abans. De fet, era el primer cop que escrivia aquest tipus de
literatura. L?art literari dels sentits. Li va venir sobtadament al pensament
una curiositat:
– Què en pensarien els editors i altres
companys de gremi de la seva nova vessant narrativa?
I li produïa encara un escalfament més
colossal. Se la sentia granítica, i hagués volgut tenir l?Antoni o la Cristina,
la Cristina o l?Antoni, què més dóna!, al seu costat. No podia més, i encara no
era migdia quan va haver d?aturar-se per trobar-hi una solució puntual en
solitari. Òbviament, primer es va haver de molestar en posar l?on al monitor.
Després de l?accidentada
aturada, va estar redactant la història durant hores. No va necessitar ni tan
sols fer un incís per dinar. És fàcil d?entendre que l?estómac no era la seva
part del cos més exigent. Va aconseguir escriure amb la temperatura
completament normal.
A hores d?ara és
convenient informar-los que l?Albert era l?autor de deu novel·les, tres reculls
poètics, vuit peces teatrals i dos assaigs sobre el noucentisme i el modernisme
en la literatura catalana. Era un escriptor de moda, que havia guanyat tota
mena de guardons del màxim prestigi. Les dues paraules que el definien
literàriament eren: intel·lecte i talent. En canvi, cap dels gèneres literaris
anteriors li havien produït un plaer tan ciclopi. Acabava de descobrir que
l?art de l?escriptura era una finestra oberta de bat a bat, i que amb aquest
nou gènere literari que acabava de descobrir se sentia més que realitzat.
L?Antoni va acudir sense
haver estat cridat a les nou en punt del vespre. La seva presència va ser
considerada com una veritable benedicció del cel. Aquest cop l?Albert va agafar
la iniciativa d?un primer moment, i va fer-lo sentir Julieta enlloc de Romeu.
Va fabricar un dels actes més brutals i espectaculars dels que ell es podia
recordar. L?Antoni va tornar a marxar sense dir bona nit. Era un costum o no
tenia esma per pronunciar un mot. El seu pensament estava centrat únicament en
la màquina de plaer inacabable que acabava de deixar en aquell pis modern i
elegant de l?Eixample barceloní. La catedral del sexe dur. L?Albert va apagar
el monitor immediatament, després d?haver contemplat amb atenció la seva
darrera obra que sense cap mena de dubte seria altament apreciada.
L?Albert era un literat
vocacional. Genuí. Tenia el mèrit de ser molt constant en la seva feina, ja que
aprofitava tots els instants d?inspiració. Es va posar a redactar fins ben
entrada la matinada. La història li agradava, l?argument era genial, i el
desenvolupament de la narració depenia de la realitat. El fruit es veuria ben
aviat. Quan els ulls ja se li anaven tancant, va disposar-se a anar a
l?habitació. Va haver de tornar a alliberar-se
sol, ja que no era el moment adient per trucar la Cristina, donat que
ella vivia amb els seus pares i germans, mentre que a l?Antoni ja l?havia
deixat arreglat per una llarga estona.
A les nou del matí va
rebre una molt grata sorpresa. A la Cristina no li apetia anar a la primera
classe del dia a l?institut. Havia d?anar de pressa perquè a les deu tenia
matemàtiques, i no se la volia perdre car tenia un professor molt exigent. Era
una alumna de matrícula d?honor en gairebé totes les assignatures, i aspirava a
diplomar-se amb la màxima nota del batxillerat. La disbauxa carnal va durar
vint minuts i tres segons, i va igualar qualsevol activitat orgàsmica
anterior. La Cristina va haver de marxar
com un llamp, si no volia que li tanquessin les portes de l?institut. Era una
estudiant molt aplicada i eficient. Ja coneixem doncs dues facetes
complementàries que enriquien la vida d?una jove molt activa.
Van passar set dies
calcats per a l?Albert. Les mateixes activitats. Per parlar en plata: Escrivia
i follava, i amb el monitor engegat. Tot funcionava com ell tenia previst.
Estava convençut que es trobava en el punt culminant de la seva trajectòria
literària, ja que se n?havia eixit dels gèneres habituals i havia aconseguit
ser del tot innovador, tal com li demanaven molts dels crítics literaris del
moment.
És hora de fer un salt
qualitatiu en la història. La Cristina aparegué un dimecres la tarda al pis amb
el rostre decaigut. Enrera havia deixat el seu ímpetu vital de noia que sabia
com gaudir com ningú altre de l?existència. Li digué sense gaire tacte que
havia marxat de casa. Els seus pares havien descobert que s?allitava amb homes
molt sovint, i no li perdonarien mai. Havien trobat fotos amb homes de tots
colors, alçades i llargàries al calaix de la seva tauleta de nit. Ella també
havia estat educada en un col·legi religiós, i els seu pares se?n feien creus
que una noia de la seva intel·ligència i estricta formació religiosa hagués
pogut caure en el món del pecat més irracional. Havia pensat en instal·lar-se
al seu pis.
L?Albert no sabia com
encarar adequadament una situació tan peculiar. No podia ser. La Cristina li va
prometre tot tipus de dedicacions si passava pel jutjat. El joc arribaria al
punt màxim. Aspirava a ser la seva concubina legal. Ningú la forçava, ella ho
havia elegit. Havia nascut per gaudir del seu cos i n?estava orgullosa. I ja no
faria sexe amb qualsevol com en altres
èpoques, sinó amb l?Albert Martí, un jove de molt bona planta, un escriptor de
renom, que sabia fer coses encara millor que les seves excel·lents novel·les.
L?Albert Martí
necessitava temps per pair aquesta demanda. A voltes pensava que li anava com
anell al dit per al seu guió. Era Insuperable. Mai el seu cap d?imaginatiu
novel·lista hagués pogut arribar a una perfecció tan gran. Li digué a la
Cristina que anés a l?institut. La decisió es podia aparcar unes quantes hores.
El monitor n?estava al corrent de tot.
Poc després, l?Antoni va
presentar-se a l?apartament. Aquest cop no volia fer sexe bèstia d?immediat.
Sorpresa i grossa. Havia de parlar seriosament amb l?Albert, cosa que mai no
havien fet anteriorment. Volia regularitzar la seva relació d?immediat. La nova
llei els permetia ser marit i marit. La idea de follar com a casats era un nou
repte que necessitava indagar. Li havien dit que els casats follaven menys,
però més intensament. Al menys, valia la pena experimentar-ho.
L?Albert va pensar
d?immediat amb beneficis pecuniaris. Un casament gai d?una persona de la seva
fama podria aportar-li també molts bitllets en concepte de publicitat. Ningú
podia imaginar que un vividor com ell, que havia tingut tantes relacions
conegudes amb dones de totes les edats i condicions, li agradés allitar-se amb homes. Èxtasi.
L?acte sexual consegüent
amb l?Antoni va ser d?intensitat extraterrenal. Llamps i trons. Aquesta oferta
estrafolària havia tingut efectes magnífics. Era un veritable projecte
engrescador que calia rumiar amb calma. Però, malauradament, el temps no li
sobrava.
L?ordinador treia fum. La
successió de propostes donava sentit a una història que estava assolint altres
límits insospitats. I el monitor sempre atent a tot, pendent de cada nou pas
que alimentava una història increïble, que estava destinada a revolucionar el
massa conservador mercat dels llibres.
Va aturar les demandes de
tots dos per separat. Els demanà únicament dos dies. Els que necessitava per
concentrar-se en la redacció i esperar que el relat li donés solucions. Les
propostes havien accelerat el seu desig corporal, al qual li va donar una
solució manual. No els volia veure en
quaranta-vuit hores. El virtuosisme literari i els guanys encapçalaven la
llista de prioritats.
La Cristina necessitava
solucions ràpides. De moment, es podia quedar amb la seva àvia, però aquell no
era el somni d?una vida com la seva. La mare del seu pare podia oferir-li només
amor i res més, i això no era suficient. L?Albert Martí era l?únic que li
importava, més ben dit allò que d?ell treia i que no ho aconseguiria mai amb
cap altre. Ell era la veritable font d?inspiració per als seus estudis. No
podria triomfar a la universitat sense el seu suport físic.
L?Antoni també exigia
respostes ràpides. No acceptà el llarg termini de l?Albert. Volia veure
plasmades les noves il·lusions ja. La idea de passar per l?altar d?un
consistori el posava a cent. Els dubtes
de l?Albert estaven aturant la seva reacció física, que estava a punt
d?esclatar.
L?Albert va complir el
termini. Al moment exacte en què va tenir la novel·la enllestida, va trucar a
tots dos al mateix temps. Els va presentar i els va fer llegir el relat amb veu
alta. Després els passà les imatges més interessants pel monitor. La Cristina i
l?Antoni comprengueren el joc, i estigueren d?acord que havia estat una jugada
genial. L?Albert els va proposar una possible millora. Havien de fer sexe
plegats, amb una única condició:
–
Jo exerciré amb vosaltres dos, però vosaltres no us
podreu ni tocar. Mirareu però no tocareu.
La resposta fou positiva, i el relat va haver
de ser retocat. Va ser el toc decisiu que va donar relleu a la feina feta pel
monitor. La novel·la va batre tots els rècords de vendes, i la pel·lícula fou
estel·lar. L?estrena als Estats Units va causar un gran impacte social, amb
queixes puritanes i entusiasme llibertari. A Barcelona va ser rebuda amb molta
curiositat, ningú se la va voler perdre. L?Albert va ser durant molts anys de
la seva vida un excel·lent carnívor que tenia una gran estima al fruit del mar.
Va passar pel capellà laic dos cops, i en totes dues va jurar fidelitat fins a
la resta dels seus dies. Els beneficis varen ser molt alts, tant en l?àmbit
corporal com en el financer.
Definitivament, les idees
de l?Albert eren força brillants.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!