Emigdi Subirats i Sebastià

Avui Guillem fa 6 anyets. Ja és tot un homenet!!! Diumenge tindrà la seua habitual festa d’aniversari amb tots els amiguets i totes les amiguetes. Està cursant 1r de primària al CEIP Port rodó de Campredó. La seua professora actual és M. Àngels Aguilar. Ha tingut un molt bon començament de curs ja que sembla molt motivat, molt diferent del que havia fet aquest estiu en què l’activitat estudiantil ha brillat per la seua absència. L’any passat va tenir un curs  excel·lent que ens va satisfer moltíssim a la seua mare i a mi, baix el tutelatge de  la professora tortosina Maria José Besalduch. Com he dit en moltes ocasions, el col·legi de Campredó és tot un luxe ja que el nombre de xiquets i xiquetes per classe és força reduït. i l’ambient que es respira és magnífic. Li agrada molt l’anglès, la qual cosa em fa molt content igualment. Des de fa uns dies ens ha sorprès moltíssim amb la seua afecció a l’escriptura. Ja podeu comprendre que m’emociono fins i tot escrivint-ho!!! S’està fent un llibre a llapis, en una llibreta apropiada, on s’escriu una historieta el màxim protagonista de la qual és Pep Guardiola, tot un ídol per a ell. Guillem és un barcelonista de pedra picada, que coneix tots els jugadors, d’on són, noms i cognoms, i recorda els resultats del Barça de la temporada passada perfectament. Pot repetir el nom dels components del Dream team, identificar-los a tots després d’haver vist centenars de vídeos, i fins i tot parlar de Kubala!!! Li encanta jugar a futbol igualment, tot i que encara no l’hem pogut apuntar a cap equip enguany per qüestions d’horari laboral. Una llàstima, tot i que ho intentarem amb el campus que organitza el Barça a Santa Bàrbara (Montsià), que en un primer moment havia de ser a Amposta.
Les fotos de l’apunt corresponen al viatge familiar que vam fer aquest estiu al País Basc. Concretament, l’estadi que es pot veure al fons és San Mamés, on vàrem gaudir d’un bon espectacle futbolístic, una treballada victòria  contra l’Atlhetic club de Bilbao i un ambient excel·lent amb els seguidors euskalduns que ens envoltaven. A l’altra imatge estem davant d’un dels nombrosos murals que reclamen la independència d’Euskal-herria, a la qual sempre he donat suport.
Moltes felicitats, xicotet… tot i que avui ens veurem poquet, poquetet… coses del treball dels grans…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!