Emigdi Subirats i Sebastià

Eixa vesprà se celebrarà el darrer partit de l’apassionant pujada al Tourmalet per al Barça, que fins al dia d’avui ha estat tot un gloriós passeig, ja que ha demostrat una aplastant superioritat damunt dels altres equips, la qual cosa és inqüestionable  i números canten: 9 gols a favor, cap en contra. I avui ens toca una visita a El Madrigal, per enfrontar-nos amb el simpàtic equip groguet. Tinc una gran estima pel Vila-real CF, el qual és indubtablement el meu segon equip a la lliga estatal. Quan varen ascendir a la primera divisió per primer cop, ho vaig celebrar moltíssim ja que llavors tenia molta relació amb un noi de Xert (Baix Maestrat), el pare del qual era d’aquesta població de la Plana Baixa. Després he viscut atentament tota l’excel·lent trajectòria d’aquest modest club, ja que segueixo tots els equips dels Països Catalans,  que s’ha convertit en un dels grans d’Europa i que compta amb una pedrera d’un primer nivell.
Quan vaig endegar la meua militància a l’MDT i Catalunya lliure, se celebrava un Aplec del jovent independentista a Vila-real, al qual solia assistir amb els meus amics de la colla, el qual recordo molt gratament ja que ens ho passàvem molt bé i vaig poder conèixer altres joves independentistes d’arreu del País Valencià. 
Un altre lligam amb aquesta població m’arriba de la mà de Josep M. Príncep. Aquest íntim amic de mon pare i de la família, ha estat el millor futbolista campredonenc de tots els temps. Va jugar durant més de tres dècades amb diversos equips: UE Campredó, Chenois (de la lliga suïssa), i el CD Tortosa, a la 3a Divisió del futbol estatal. Recordo perfectament haver-lo vist jugar amb gairebé 45 anys defensant la camiseta de la UE Campredó, quan es va inaugurar el camp municipal “La Forja” l’any 1973. Aquest veterà jugador va treballar i viure a Vila-real durant molts d’anys, durant els quals va continuar practicant esports com el futbol sala.
Tornant al partit de la vesprà, esperem que el Barça coroni brillantment el Tourmalet en el dia d’avui, encara que també desitjo la màxima sort als groguets en altres enfrontaments, tot un exemple per al  futbol valencià que amb els seus bons resultats permet que la llengua catalana viatgi per tota Europa, com amb el Barça i el València CF, i de tant en tant amb el RCD Espanyol. 
Avui encara ens queda el bon regust de boca del partit de bàsquet d’ahir, en què el Barça senzillament va passar per damunt de l’equip de la messeta. Quin goig!!!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!