Emigdi Subirats i Sebastià

De tant en tant em ve molt de gust de redactar apunts en aquest diari personal on line sobre temes personals o concernents a la meua família. Avui em complau de parlar de les oposicions al cos d’ensenyament secundari de llengua anglesa que he aconseguit passar, el resultat final de les quals va fer-se públic durant el dia d’ahir. Han estat uns mesos duríssims, atès que havia dedicat moltes hores a l’estudi dels temes i a la preparació de la programació. Fins i tot gosaria dir que tenia el cervell engolit per les oposicions i quasi no podia pensar en res més. Al final, ho he aconseguit, la qual cosa em carrega les piles per afrontar amb molta il·lusió un nou repte professional. Durant els darrers dos curs  ja havia entrat a formar part del cos docent com a professor substitut, tot i que havia exercit majoritàriament en col·legis de primària. Enguany he hagut de fer molts quilòmetres ja que vaig ser destinat uns mesos a Segur de Calafell (just a l’altre costat de la demarcació), i després uns dies a Mont-roig, Reus, Tarragona i el Priorat.
Vaig ser qualificat amb un 7’1 en la primera part opositora. El tema que vaig haver de redactar era el Regne unit entre guerres i autors representatius de l’època. Me’l sabia força bé i vaig aconseguir una puntuació excel·lent, que em satisfà moltíssim. En canvi, no vaig tenir la mateixa sort quant a la nota de programació i d’unitat didàctica.
La meua dona, l’Araceli, també ha aconseguit passar les proves d’accès al cos docent, de llengua catalana en el seu cas. La satisfacció  a casa és doble. Els dos som professors vocacionals i no ens veiem exercint cap altra professió, ja que ens agrada l’aula per dir-ho d’una manera entenedora. Hem dedicat molts d’anys a l’ensenyament des de la nostra acadèmia d’idiomes a Amposta, Nessie School of languages, que vàrem obrir el 1991. 
Ser professor substitut és força dur perquè no garanteix la necessària estabilitat econòmica, mentre que professionalment és difícil ja que quan et comences a sentir uns alumnes com a teus et toca canviar de centre. No cal dir que ens satisfà moltíssim d’ara endavant poder treballar baix unes condicions molt millors. 
Una notícia magnífica per a l’Araceli i per a mi en aquest estiu calorós d’enguany. S’apropen les Festes majors de Campredó i, després, l’habitual viatge familiar. No cal dir que aquest any tindran un regust més dolç…

Felicito tots i totes aquells/es que hagin superat aquestes dures proves de selecció.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!