Emigdi Subirats i Sebastià

Durant el mes d’agost tinc costum de donar  vacances a aquest diari personal on line. Tots els lectors i totes les lectores coneixeu el meu compromís blocaire que em porta a actualitzar tots els dies durant la resta de l’any. Per a mi és un autèntic plaer que em permet sincerar-me com a persona, ja que m’encanta tractar temes molt diversos que són del meu interès i de la meua motivació. L’independentisme català, el Barça, Campredó, la literatura ebrenca i catalana, les llengües minoritàries i minoritzades, el sexe, el fet esportiu, la producció literària pròpia, la tolerància sexual, l’escolarització dels meus fills o la vida familiar configuren el meu univers personal que tinc el gust de plasmar en forma de paraules i compartir amb tots/es aquells/es que vulguin.
Aquests primers mesos de l’any han estat a casa especialment complicats. Les oposicions al cos docent d’ensenyament secundari s’han menjat bona part del meu temps i del de l’Araceli. Els xiquets ho han entès molt bé i ara estan molt contents del fet que els seus pares ja no hauran de passar més per aquest tràngol, que ens ha fet estar davant de llibres a tota hora durant mesos. També ha contribuït el fet que enguany he estat destinat a diversos col·legis que em forçaven a fer molts quilòmetres cada dia: Segur de Calafell, Mont-roig, Reus, Tarragona, El Molar-Gratallops, Falset… Em queda, però, el bon regust d’haver aprovat les oposicions i de comptar amb una seguretat laboral de per vida, la qual cosa és més que important amb els temps que corren. L’Araceli ha estat destinada a l’IES de l’Ebre de Tortosa, la qual cosa ens ha omplert de joia. Jo, en canvi, no he tingut tanta sort i hauré d’impartir classes a Sitges… Molts de quilòmetres de nou…
L’organització dels certàmens firals campredonencs va ser tot un repte, el qual, sortosament, ens ha deixat molt satisfets. També la fira literària Joan Cid i Mulet i el curs d’estiu de literatura ebrenca de la UETE-URV que vam organitzar a Jesús han estat més que satisfactoris. La feina literària d’aquests primers mesos de l’any ha estat intensíssima i ara m’anirà bé una aturada…
L’habitual viatge familiar de l’estiu serà a Euskal-herria, una terra que visitava molt sovint amb la colla d’amics durant la meua època més activista políticament parlant quan assistíem a les manifestacions de l’esquerra abertzale el dia de pasqua a Iruña. Ens hostatjarem a Errenteria, on gaudirem del bell paisatge euskaldun i de bon menjar. Uns amics d’Errenteria ens han deixat un pis, fins i tot… Tinc una especial predilecció per Hiparralde i per la ciutat de Donostia. També assistirem al partit de la Supercopa entre l’Atlhetic de Bilbao i el Barça. Els xiquets estan veritablement entusiasmats per poder trepitjar San Mamés. A l’Atlhetic li tenim molta estima pel seu model de club i la seua potenciació de l’esport base. De ben segur que serà una jornada inoblidable per a tots plegats… en la qual esperem que guanyi el Barça.
Durant la resta de dies, he d’acabar un parell de feines literàries a les quals no he pogut dedicar el temps necessari fins ara. Espero poder tenir temps per a les meus habituals lectures estivals, les quals després comento igualment aquí al bloc. Aquest mes de juny només m’ha permès endinsar-me en una novel·la apassionant d’un autor afganès, de la qual escriuré una crònica al setembre perquè denuncia tota l’opressió que sofreix la dona en la cruel societat afganesa que està sofrint tantes guerres.
El meu gran plaer d’aquests dies és jugar a futbol i al futbolí amb el Guillem i anar amb bicicleta des de Font de Quinto a Campredó amb la Rosa. Igualment fer-los jocs aquàtics a la piscina familiar, organitzar excursions pel terme campredonenc amb ells, o seure al seu costat per fer una mica de deures.
Us desitjo de tot cor que tingueu un molt bon mes d’agost i que carregueu les piles per a afrontar l’hivern.
Una abraçada a totes i a tots… Des d’aquest diari personal on line, com deia l’estimat Oleguer Presas, continuarem caminant cap a Itaka…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!